Us imagineu Catalunya enviant milers d’estudiants d’intercanvi arreu del món com fan països propers com Itàlia? Quin potencial que aportarien al país quan tornessin a casa!
És el que van fer al seu moment el divulgador científic català Eduard Punset i tot el reguitzell d’adolescents amb la ment oberta que, en arribar a l’edat adulta, han esdevingut professionals molt buscats pel mercat laboral pel seu perfil (obert, poliglot...) o per ser grans coneixedors, per exemple, del comerç internacional o del context cultural d’una àrea o mercat.
Totes aquestes persones van participar o ho fan ara dels programes d’American Field Service (AFS Intercultura) per estudiar en diferents modalitats a l’estranger. Com ho van fer els coneguts Gabriel Boric, expresident de Xile, i Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, que van viure un any a França i als Estats Units d’Amèrica, respectivament.
El programa d’estudiants AFS (de 4t d’ESO a 2n de batxillerat) és més que un any escolar a l’estranger gaudint dels avantatges de ser menors de divuit anys. Els joves es formen en competències com l’empatia, el pensament crític, la construcció d’amistats interculturals i la consciència global. I han de seguir sessions d’orientació obligatòries abans i durant el programa, que és una de les diferències respecte a altres entitats que envien joves a estudiar fora.
L’altra gran característica d’AFS és que és l’entitat educativa internacional degana de base voluntària, sense vinculacions polítiques ni religioses. Les famílies poden enviar els fills a estudiar a l’estranger i, de manera independent sense que hi hagi intercanvi forçós, també poden acollir (sense cobrar) joves d’altres països. Com que no és una empresa, no hi ha ànim de lucre i els romanents s’usen per afavorir la participació de famílies amb pocs recursos. Els econòmics costos que abona la família que envia l’estudiant a l’estranger, a més de pagar els viatges i l’assegurança per cobrir incidències sanitàries i altres imprevistos, es destinen a finançar ajuts i beques per a altres estudiants.
Oi que sona interessant? Passades les vacances estiguem atents als actes de presentació a Sabadell i comarca organitzats per instagram.com/afs.catalunya.
La finalitat dels intercanvis d’AFS no és anar a aprendre una llengua o una sola llengua, sinó gaudir de l’experiència social i cultural. I això enllaça molt bé amb l’ideal esperantista «cada poble amb la seva llengua pròpia i una llengua auxiliar per a tot el món».
Doncs bé. Del 9 al 16 d’agost propers té lloc a Catalunya (la Conreria, Tiana) el 82è Congrés Internacional de Joves Esperantistes (IJK). Més de 300 joves provinents d’una quarantena de països de tot el món conviuran en aquest esdeveniment organitzat per la Joventut Catalana d’Esperanto (Kataluna Esperanto-Junularo, KEJ instagram.com/kej.esperanto) per primer cop des que el 1987 va esdevenir directament secció nacional de l’organització mundial de joves esperantistes (TEJO).
A més de gaudir de l’eclipsi solar del dia 12, congressistes d’arreu comprovaran l’empenta de l’esperantisme sabadellenc i català, per la sòlida història que té darrere i perquè respecta plenament la llengua pròpia del territori i el fet nacional català. Aquesta és la raó per la qual KEJ es va emancipar i va ser reconeguda internacionalment.
Per què parlem d’AFS i de l’IJK? Doncs, d’una banda, en un món tan dominat pel poder, encara hi ha escletxes de sobirania (diferents de la política i l’econòmica) habitades per persones i nacions que volen créixer en un món de manera més lliure.
D’altra banda, perquè m’avorreix parlar de coses sabudes i obvietats. I, per evitar badalls, m’he proposat recollir temes ben útils a tothom explicant-los de manera diferent i atractiva. Ho anem aconseguint?