Hi ha un grup de persones que són poc visibles però fonamentals per al nostre dia a dia. Gràcies a elles podem anar a la feina, a estudiar, al metge, a quedar amb els amics... diàriament. Sigui dimarts, diumenge o un dia festiu, hivern o estiu, ben d’hora al matí o entrada la matinada.
Avui hem posat cara i veu a una maquinista d’FGC. Hem volgut conèixer com és el dia a dia d’un col·lectiu essencial i indispensable per garantir la mobilitat de desenes de milers de vallesans que ens movem en tren cada dia.
Cada dia som més els que anem en transport públic per desplaçar-nos a Barcelona, dins de la comarca o de Sabadell: FGC va tancar 2024 amb 68,8 milions de viatges, un 6% més que l’any anterior, i la xifra no para de créixer.
Perquè nosaltres puguem arribar a lloc i a l’hora necessitem persones com la Yolanda Márquez, que es lleven ben d’hora per anar a la feina. “Entre les 20 h i les 20.30 h procuro anar a dormir perquè a les 2.45 h sona l’alarma per començar la meva jornada laboral a les quatre del matí”, ens explica. Els seus horaris són anòmals: de vegades treballa set dies seguits en una setmana, i després tres. I un dia li toca l’S2, un altre l’S1, o l’L12...
La vocació de la Yolanda –i ens consta que de tots els maquinistes– és una mostra del bon servei públic que ofereix FGC. Els trens van puntuals –pràcticament sempre–, els vagons estan a l’avantguarda de la tecnologia actual i les estacions estan netes i vigilades. Sempre hi són quan tens un incident a l’estació o perds un objecte preuat.
Gràcies a les persones que fan possible aquest orgull per al país i per a la comarca.