El sensellarisme no és un problema llunyà ni residual. És aquí, als nostres carrers, places i voreres, però també darrere de moltes portes tancades. Les dades que acaba de fer públiques la Creu Roja són tan clares com inquietants: en només cinc anys, el nombre de persones sense llar ateses a Sabadell ha crescut un 145%, i les intervencions socials s’han multiplicat per sis.
Aquest no és un simple augment estadístic; és un termòmetre social que ens alerta d’una part de la ciutat que pateix. En el darrer recompte, s’han comptabilitzat 343 persones sense llar a la nostra ciutat, molts més que els 140 del 2021. Siguin els números que siguin, darrere d’aquestes xifres hi ha persones amb noms i cognoms que viuen situacions molt dures, molts cops invisibles.
Per sort, Sabadell disposa de recursos com els serveis d’acollida, menjadors socials, dutxes, el programa Housing First, i entitats amb programes com la Unitat d’Emergències Socials (UES) de la Creu Roja. En el debat local, fa anys que transcorre la idea que Sabadell hauria de tenir un alberg per allotjar temporalment les persones sense llar que ho desitgin durant els dies més freds de l’any. De moment, però, el debat està en aquesta fase de discussió.