El mercat de l’habitatge ha viscut un mal primer semestre de l’any, amb una caiguda del 13% en la construcció d’obra nova a la ciutat. S’han edificat 341 pisos entre gener i juny del 2025, 52 menys que en el mateix període de l’any anterior. Encara és aviat per fer un diagnòstic més ampli sobre la situació, però certament ens preocupa que es construeixi menys habitatge en un context de manca d’oferta i d’escalada constant dels preus. Hem de trobar una solució a curt termini i construir una estratègia a mitjà i llarg termini que no entengui d’ideologies ni de partits.
Tenim un problema —un gran problema— amb l’habitatge. Hem d’incentivar que es construeixi tant com sigui possible. A Sabadell continuem esperant que l’Ajuntament faci passos endavant en el creixement urbanístic a zones amb molt de potencial, com el sector entre Cifuentes i Can Llong. Aquesta zona, encara molt degradada, podria convertir-se en una àrea residencial i econòmica amb molt de futur, tal com va plantejar en el seu dia Manel Larrosa en un estudi de la Fundació Bosch i Cardellach. Aquest és un exemple de desenvolupament entre molts que la ciutat necessita —remarquem: necessita— a curt i mitjà termini per resoldre aquesta situació de Sabadell i de tot un país.
Aquest camí no el podrà fer l’Ajuntament sol; necessitarà la Generalitat, l’Estat i fins i tot la Unió Europea. I també els agents del sector, que són els primers interessats a encarar la terrible crisi d’habitatge dels nostres dies i trobar una solució que serveixi per a les pròximes dècades.