Espanya ha sobrepassat la barrera dels 22 milions de persones ocupades el segon trimestre de l’any i ja té la taxa d’atur més baixa des del 2008, amb un 10,2%. Aquesta és una xifra que no s’ha vist mai al nostre mercat laboral. És una molt bona notícia que també es trasllada a Sabadell, que va tancar el juny amb l’atur més baix en setze anys: 10.776 persones sense feina i una taxa d’atur en la línia de l’Estat (10,3%).
Les bones dades d’ocupació tenen lloc en un context positiu de les economies espanyola i catalana. La previsió de creixement per a enguany se situa en el 2,3% i en l’1,6% per al 2026. És una estimació de creixement moderat, lleugerament per sota de la zona euro, però visiblement positiu. Les grans dades macroeconòmiques són, en definitiva, un bon indicador de la dinàmica de les empreses i de l’ocupació. Amb tot, no ens hem de deixar encantar pel moment de bonança.
Aquesta vegada, la gestió del creixement econòmic ha de ser diferent del de la primera dècada dels anys 2000, quan es va estirar més el braç que la màniga i es va dur a terme una gestió irresponsable del diner públic, amb malbarataments que encara paguem avui dia, vint anys després. Hem de saber aprofitar la dinàmica econòmica per atraure més empreses, recuperar el pes industrial i enfortir-nos en sectors estratègics, com el tecnològic. Redimensionar els serveis públics, adaptar-los als nous temps i necessitats, reduir la burocràcia i les duplicitats, modernitzar l’administració i fer-la més eficient. S’ha de gastar més quan calgui, i sempre de manera justificada, i reduir la despesa en el que és prescindible perquè quan les coses vagin mal dades, no ens tornem a trobar el mateix embolic.