La canícula d’aquest estiu del 2026 d’enguany és de traca i mocador. I malauradament les temperatures han espetegat de ple en aquest estiu tòrrid que ben segur recordarem. Ara com ara, encara no hem desenvolupat les pràctiques d’adaptació al medi que són tan necessàries i imprescindibles per adaptar-nos als nous paradigmes. Amb tot, la natura és el nostre aliat més factible que ens permet garantir la regulació dels processos físics i químics de l’atmosfera.
En poques paraules, els cicles diaris de cada dia ens permeten gaudir d’unes condicions físiques i químiques per la vida. Cada cicle d’un dia el gaudim amb certa estabilitat, però també amb condicions diverses, ja que no es repeteix mai un dia igual que un altre. Per sort, gaudim d’uns components cíclics que també confereixen una certa estabilitat. I, en tot cas, en aquesta època s’albiraren certes pertorbacions novelles. Les aliances de diverses organitzacions i científics són importantíssimes i desllorigar la complexitat de la Terra on vivim. Per exemple, les condicions d’aquests dies de juliol ens permetran conèixer possibles escenaris que encara no hem descobert, per exemple, la rellevància dels sistemes fluvials.
La importància dels nostres rius i rierols són cabdals per garantir un sistema hídric del Vallès. En aquest cas, el riu Ripoll i els seus afluents, com el riu Tort i altres rierols configuren un dels principals rius de Catalunya situats al Vallès. El riu Ripoll neix a la serra de Granera, al municipi de Sant Llorenç Savall, a 640 metres d’altitud, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
La industrialització del riu Ripoll ha anat de bracet de l’explotació dels seus béns i serveis gairebé tres segles d’història. De fet, són coetànies amb el llarg camí del riu Ripoll i la presencia constatant de les persones.
A la dècada dels anys noranta un dels projectes emblemàtics que es va impulsar va ser la naturalització i recuperació del riu Ripoll. Una proposta liderada per l’equip d’Antoni Farrés i per l’impuls decidit i efectiu de l’arquitecte Pere Vidal. En aquell moment, va ser una passa decidida per establir i reconèixer el valor de la conca del riu Ripoll. També és cert que bona part de l’espai natural de la ciutat de Sabadell, i d’altres espais ubicats al riu, són inundables, la qual cosa, implica una gestió acurada i atenta. I especialment quan els fenòmens atmosfèrics són greus i capaços de produir incidències a la població i malmetre la natura.
La manifestació de la Plataforma en defensa del riu Ripoll del diumenge 7 de juny de 2026, va ser una nova lliçó de realitat. Avui, més que mai, els nous paradigmes com l’ecologia, el benestar, i també la salut global són determinants. Potser hauríem de fer més passes decidides per canviar moltes de les pràctiques actuals per revertir-ho. Ara bé, una ciutat com Sabadell, i d’altres de similars, haurien de ser més proactives davant la crisi climàtica i la globalitat. Pel que fa, a certes operacions de transformació de l’espai del riu Ripoll, cal recordar la normativa ambiental i les afectacions al medi natural. I, lògicament, deslliurà, les afectacions de la llera i l’espai del Domini Públic Hidràulic (DPH).
De fet, ja fa temps que la crisi ambiental és global i present, però els Governs han delegat, a la ciutadania els afers ambientalistes. Una estratègia de baixa volada perquè ningú sàpiga finalment què hem de fer amb la natura. Després de la manifestació del 7 de juny, les entitats adherides a la Plataforma s’han incrementat encara més en un total de 62 associacions i 2.501 persones. Deixem que el riu Ripoll brolli pels viaranys del Vallès.