Com el gos de Pàvlov, el meu cos, des de fa mesos, també respon a un nou estímul. És un reflex inconscient. Tot és sentir Freed from desire i posar-me content, molt content, tan content que em poso a abraçar estranys pel carrer.
No ha estat el fisiòleg rus Ivan Pàvlov qui ha desencadenat aquesta reacció inconscient i ingovernable en el meu organisme, sinó el molt professional speaker de la Nova Creu Alta, i millor discjòquei, Jaume Quero. En cada gol ens posa aquell alegre “na-na-nà” i el meu cos fa un bot, es retorça com un dimoni ennuegat, aixeca els braços extasiats, m’esgargamello cridant “goool” com un posseït i abraço qui tingui al costat, normalment senyors molt seriosos que en aquell moment també han entrat en èxtasi.
A principi de temporada no era conscient de la connexió estímul-resposta, és a dir, gol-na-na-nà. Però aquella cantarella em ballava pel cap en els moments més imprudents: una visita al metge, pagant al súper, fent-me l’home en un esmorzar de forquilla... I m’havia de reprimir clar, no podia abraçar la noia del BBVA en plena transacció. Vaig témer per la meva salut mental.
Va ser en la festa d’ascens a la plaça de Sant Roc, en què la cançó màgica va sonar sencera, no només la tornada. Amb aquells altaveus tan potents se’m va ficar a la vena i m’alterà tot el cos en un ball de Sant Vito irrefrenable que poc té a veure amb el meu sant patró gairebé homònim. El “na-na-nà” activava les neurones corresponents a cada gol que hem marcat en aquesta feliç temporada.
No podia tolerar que una tonada m’abduís com a Homer el cant de les sirenes. Volia sanar i se’m va ficar al cap, potser per deformació professional, que la informació serviria d’antídot al meu mal. Com així ha estat. Calia investigar, saber-ho tot sobre el miraculós encanteri que exercia la maleïda cançoneta en la meva consciència i m’empenyia a comportaments tan inadequats.
Només tenia una pista, la paraula desire en anglès. Pels algoritmes, més que suficient. En un parell de dies m’he fet catedràtic en Freed from desire i ara, si us ve de gust, compartiré amb vosaltres tot el que he après. Si patiu la meva alteració nerviosa, us pot anar bé. Jo m’he curat... crec.
Resulta que a Milà hi viu una noia guapa, un xic misteriosa i amb gran personalitat que canta en anglès perquè va viure a Nova York, on es va enamorar d’un ballarí senegalès de Harlem. La Gala Rizzato, que és com es diu l’artista, va quedar sorpresa per les fortes conviccions del seu nòvio (“he has a strong belief”). Diu que no té diners, que no té poder i que no té fama perquè no en vol. I no en vol perquè està alliberat del desig (“freed from desire”), ha après a no desitjar, i per això és tan feliç.
No m’ho podia creure. Saltava jo com un boig amb cada gol arlequinat per una lliçó de budisme? Doncs sembla que sí. Després de l’enganxós “na-na-nà”, la xicota ens confirma el missatge. “Alliberat del desig, tindràs la ment i els sentits purificats”. I ho repeteix quatre vegades abans d’engegar novament el frenètic, per mi frenopàtic, “na-na-nà”!
La cançó és del 1996 i, tot i que Gala ha compost altres èxits com Let a Boy Cry o Come into my life, cap ha estat tan internacional com Freed from desire.
Però la història no acaba aquí. Vint anys després de morta la cançó, el 2016, un aficionat del club de futbol Wigan Athletic, de Manchester, la va ressuscitar i en va adaptar la melodia per exalçar el seu davanter Will Grigg: “Will Grigg’s on fire/ your defence is terrified”. La versió es va fer viral i immediatament va ser copiada per aficionats de tot el món. Tremola Sweet Caroline!
Des d’aleshores, l’himne ha esdevingut una mena de motlle universal en què es pot encaixar el nom de qualsevol jugador, equip, consigna política o frase curta. La cançó original parla d’alliberament, però la grada l’ha convertida en un crit col·lectiu, eufòric i molt fàcil de corejar, sempre amb la lletra canviada. Al Newcastle canten “Mitro is on fire/ your defense is terrified” per Mitrovic i a França “Grizis’s on fire/your deffense is terrified”, per Griezman.
Proposo: “Pinto is on fire/ Zamora is terrified. Na-na-nà. Na-na-nà”.