Feia molt temps que l’afició del Centre d’Esports Sabadell no gaudia tant com ho ha fet durant la temporada 2025-2026. Una temporada per emmarcar, que passarà als annals de la història centenària del club, culminada amb el retorn al futbol professional després d’encadenar dos ascensos consecutius de Segona RFEF a Primera RFEF i de Primera RFEF a Segona. Una fita a l’abast de pocs. El descens la temporada 2023-2024 a la quarta categoria del futbol espanyol va ser el punt d’inflexió que necessitava l’entitat per fer cau i net. Va ser un pas enrere per fer un salt endavant [veure el Diari de Sabadell del 6-7-2024], que, vist com van ara les coses després de massa anys de fer-les malament, ningú no creu que s’hagi de donar per acabat.
I és que la possibilitat d’un tercer ascens seguit, que de produir-se representaria el retorn del Sabadell a Primera, és a la ment de molts arlequinats. A la vida no hi ha res impossible, i en el món del futbol tampoc. Sens dubte és un repte majúscul, però els aficionats no volen deixar de somiar. El primer que, de fet, ho creu factible és el mateix propietari del club, el nord-americà Adam Rothstein, que, en ser preguntat per Televisió de Sabadell després de la victòria contra el Zamora que certificava l’ascens sobre què podia dir-li a l’afició, va respondre taxatiu: “Que no ens aturem aquí”. Seria un cas excepcional, perquè pocs equips ho han fet, entre ells precisament l’Eldense, de Tercera RFEF a Segona, la desapareguda Agrupación Deportiva Almería, de Tercera a Primera, o el Getafe, que en realitat té el rècord d’haver encadenat quatre ascensos seguits, de Segona Regional a Segona.
El mateix Centre d’Esports Sabadell va protagonitzar un doblet especial quan el 1964 va pujar de Tercera a Segona i el 1965 de Segona a Primera, on va romandre set temporades seguides, en la que va ser, sens dubte, l’època més gloriosa de l’entitat. Després d’aquell ascens, la Creu Alta –el camp vell– va lluir una pancarta que deia que el següent repte era jugar a Europa, desig que es va complir uns anys més tard amb la participació a la llavors denominada Copa de Fires. El recordatori serveix per il·lustrar que la il·lusió de la parròquia arlequinada sempre ha sigut màxima i ara, com abans, també vol que el club arribi com més amunt millor. Per això, després de moltes decepcions i mals tràngols, espera aprofitar l’embranzida de les dues últimes temporades que li han permès retornar al futbol professional per continuar creixent i anar encara més lluny.
El moment és, en tot cas, l’idoni. L’entitat té propietaris i gestors compromesos, que l’han sanejat i rellançat, des del punt de vista social està més viva que mai i les autoritats municipals sembla que per fi han entès que ser a Segona i passejar el nom de Sabadell arreu beneficia tota la ciutat. Un estudi recent de la Cambra de Comerç de Barcelona sobre l’impacte econòmic dels principals equips de futbol de Catalunya coincideix amb un altre que havia fet abans la Cambra de Comerç de Sabadell en quantificar en 12,7 milions d’euros anuals de valor afegit el que pot generar el Centre d’Esports Sabadell sent a Segona. Això significa més que duplicar la contribució econòmica i quadruplicar el retorn fiscal. La clau està en els ingressos per drets audiovisuals, que a Primera RFEF no arriben a 200.000 euros l’any i a Segona se situen en una forquilla d’entre 5 i 9 milions.
Juntament amb tot plegat, haver trobat la tecla en la planificació esportiva és clau, perquè, al cap i a la fi, tot depèn que la pilota entri o no. És la manera, com diuen Adam Rothstein i el president del club, Pau Morilla-Giner, de no aturar-se i d’anar tan lluny com sigui possible i de fer que els arlequinats continuïn gaudint i somiant, per què no, en un tercer ascens de retorn a Primera.