Abans de res, una felicitació sincera al CE Sabadell pel merescut ascens a Segona Divisió. Després d’anys de sacrifi ci, decepcions i perseverança, el club arlequinat torna al futbol professional. L’afi ció, els jugadors, el cos tècnic i tota la gent que ha empès el Sabadell en els moments més difícils mereixen gaudir d’aquest èxit.
Malauradament, els dies posteriors a l’ascens també han servit perquè alguns hagin volgut desviar l’atenció del que realment importava. En lloc de parlar de la gesta esportiva, s’ha posat el focus en la intervenció del porter Diego Fuoli durant la celebració, quan va pronunciar el nom de Pedro Sánchez i part de l’afi ció va respondre amb un insult molt concret.
És legítim que hi hagi persones que considerin aquesta escena de mal gust o impròpia. Tothom és lliure de criticar-la. El que resulta molt més discutible és la reacció d’alguns col·lectius i entitats que han elevat aquesta qüestió fi ns al terreny judicial, com si es tractés d’un atac d’una gravetat extraordinària.
Aquí és on apareix la hipocresia perquè molts dels qui avui es presenten com a guardians de la convivència democràtica semblen tenir una sensibilitat molt selectiva. En el cas de Fuoli, s’ha considerat que fer una consigna ofensiva a la celebració esportiva des del balcó de l’Ajuntament ha de ser condemnada de forma exemplar i, fi ns i tot, ser denunciada davant la Fiscalia. Ara bé, aquesta mateixa contundència desapareix quan surten a la llum escàndols de presumpta corrupció que afecten dirigents polítics socialistes.
Els casos que han envoltat f i gures com José Luis Ábalos, el seu exassessor Koldo García o altres episodis vinculats al PSOE com el cas Zapatero han generat una enorme preocupació pública i investigacions judicials. Tot això mereix molta més exigència democràtica que la que alguns reclamen davant una consigna desafortunada en una festa de futbol.
No estic justifi cant en cap cas els insults. Considero que insultar no eleva el debat públic ni representa el millor de la nostra societat, però tampoc és acceptable convertir una anècdota en un escàndol institucional mentre es relativitzen o es minimitzen assumptes molt més greus relacionats amb la gestió dels diners públics o amb possibles conductes irregulars de responsables polítics. Que fins i tot el PSOE nacional i diversos ministres s’han pronunciat a les xarxes socials al respecte! Quina llàstima que no condemnin de la mateixa manera haver tingut un ministre condemnat a 24 anys de presó per delictes de corrupció o que pretenguin justifi car els negocis de l’expresident Zapatero amb dictadures.
La credibilitat consisteix a aplicar el mateix criteri a tothom i no a indignar-se davant allò que fa l’adversari i callar quan afecta els propis. El CE Sabadell mereix que es parli del seu ascens, no que la seva gran festa quedi eclipsada per una polèmica política. I la societat mereix un debat públic menys teatral i molt més coherent. Qui vulgui erigir-se en defensor de la democràcia i del respecte institucional hauria de demostrar la mateixa fermesa davant qualsevol conducta reprovable.
En fi , jo també vull dir unes de paraules: Pedro Sánchez, dimisión!