M’hauria agradat escriure sobre l’eufòria que es va desfermar arran de la victòria èpica del Barça contra el Madrid a la pròrroga de la final de la Copa del Rei. Sobre com el jovent va omplir el Balboa i La Nit de samarretes blaugranes, de càntics reivindicatius i d’esperança. Sobre com el model d’excel·lència inspirador de la Masia pot ajudar-nos a recuperar l’autoestima col·lectiva de país. Sobre com aquest club, que és més que un club, pot tornar a convertir-se en un element de cohesió nacional i d’integració en el context actual de diversitat i complexitat social.
Podria haver escrit sobre tot això, però, com és sabut, va aparèixer un nou cigne negre. I ja en van uns quants. La llum se’n va anar i, al principi, tots vam creure que es tractava d’un fenomen local. Ben aviat, vam anar descobrint que afectava tot el municipi, tota la comarca, tot el país, tota la península... I, aleshores, la majoria vam quedar completament incomunicats. A les fosques sota el sol del migdia. Amb la sensació esgarrifosa, per la qual hauríem d’anar trobant el neologisme adequat, d’estar vivint dins d’una sèrie apocalíptica. Sort de la ràdio i dels periodistes, que van exercir el lideratge comunicatiu mentre els polítics duien a terme els seus càlculs demoscòpics. La calma que ens van transmetre, juntament amb la responsabilitat i maduresa del conjunt de la població, va evitar que es produïssin autèntiques tragèdies.
I ara què? La gran apagada deixa pèrdues milionàries a les empreses i milers de persones afectades i perjudicades. En una lectura de psicologia col·lectiva, a més, ens ofereix una mostra més de la fragilitat i la vulnerabilitat sobre la qual hem bastit la nostra manera de viure. Si no disposem de mecanismes de control per evitar que una caiguda d’energia es propagui a escala peninsular, amb quants riscos desconeguts més convivim quotidianament? Quin serà el pròxim episodi de la sèrie?
Cal una investigació a fons. Independent. Tenim dret a conèixer el detall del que va succeir. Les elits públiques i els dirigents d’empreses regulades, que a través de portes giratòries d’un ampli espectre polític es reparteixen el pastís des de fa dècades, han d’assumir responsabilitats. Necessitem recuperar la confiança legítima en el sistema. Abans no sigui massa tard.