Aquesta setmana molta gent ha perdut l’oremus amb el tema de les entrades per veure Bad Bunny. Gent del meu entorn, com a mínim. Molta. La majoria s’han quedat sense entrades. Per a mi sempre havia sigut un cantant de reggaeton sense gaire qualitat musical (tota la qualitat que pot tenir un cantant de reggaeton, suposo), però que és increïble tot el que genera. Amb tot, s’ha d’admetre que aquest darrer disc és interessant per compromès, que no només parla de tetes i culs (com jo –probablement esbiaixat i prejutjant– pensava que feia sempre).
Un gest semblant al que va fer C. Tangana amb l’àlbum el madrileño, suposo. O, molt més a prop, i salvant les enormes distàncies, el que ha fet també recentment la nostra Maria Jaume amb Nostàlgia Airlanes. Aquest darrer exemple el poso més pel tema del disc i per la part de compromís. Defensar casa seva com a terra propietat dels seus habitants i no dels turistes i dels especuladors que veuen en Mallorca, en un cas, i en Puerto Rico, en l’altre, un paradís.
Podria ser un fals, podria haver-se adscrit a una lluita social més o menys latent per als seus oients i re més, podria no creure’s ni una paraula de tot el que canta, podria haver detectat una tendència a l’alça en les lluites socials i els ritmes caribenys i que li fos absolutament igual el seu barri i la seva gent. Això va ser la segona cosa que vaig desmentir.
La primera, el prejudici que només parlava de bellaquear i chingar. Resulta que en la seva gira mundial (aquesta per la qual ja ha hagut d’obrir noves dates i ningú no està trobant entrades) no pensa passar pels Estats Units (país on solen orbitar, o com a mínim fer múltiples parades, tots els cantants universalment famosos), i aquesta decisió és estrictament política: entén (i, a parer meu, entén bé) que la situació que denuncia del seu país és conseqüència directa de l’especulació americana i, per tant, responsabilitza els EUA de tot allò de què es queixa al disc.
Quin sentit tindria, doncs, portar-hi el seu espectacle? Facturar molts milions de dòlars, respondria qualsevol persona amb uns principis menys ferms que el sorprenentment compromès Bad Bunny. Ell respon que no en té cap, de sentit, i la seva gira mundial tindrà la baixa remarcable dels Estats Units. I jo he d’abaixar el cap i aplaudir la integritat d’un tio que, fins fa quatre dies, em pensava que només sabia vocalitzar poc i dir mami i bebè.
