En aquest article voldria donar resposta a dues qüestions proposades pels lectors: una la del títol i l’altra: la distribució equitativa de la intel·ligència. Avui tenim la plena evidència històrica que la intel·ligència ha estat i està equitativament repartida pel món, veiem que l’escriptura va néixer de forma quasi simultània a l’Orient Mitjà, a l’Índia i a la Xina. Més tard, tres grans pensadors, que marcaran la cultura de milions de persones, naixeren en menys d’un segle de diferència: Confuci ho feu al segle VI aC, i Buda i Sòcrates ho feren al segle V aC.
Cal diferenciar entre intel·ligència, que és un do natural, del coneixement, que és quelcom adquirit en un llarg procés d’ensenyament, i és acumulativa generació rere generació. L’Europa del Quattrocento, i del Cinquecento, va saber passar del coneixement a la pràctica, especialment en l’art, l’arquitectura, les ciències nàutiques i les militars, formant el fonament per la seva ulterior expansió pel món. Si mirem un mapa físic d’Euro-Àsia, podem observar la gran plana eurasiàtica que va de l’oceà Atlàntic al Pacífic. On els diferents països s’han anat configurant per cursos fluvials i les fronteres poc estables fruit de les guerres i els posteriors pactes. Moscou va unificar els principats russos. El 1453 la conquesta de Constantinoble pels Otomans va conduir a la preeminència efectiva del patriarcat rus dins de l’església Ortodoxa. El 1480 va derrocar el jou mongol. Els territoris del Gran Ducat de Moscou es van convertir en el Tsarat Rus el 1547.
La desfeta de l’imperi mogol i la manca de competidors territorials van propiciar l’expansió de Rússia per Sibèria, fins a la costa del pacífic, a la vegada que els seus enemics venien d’occident. Tots els països han cercat fronteres estables o fàcilment defensables. A Europa, el Regne Unit a les Illes Britàniques, França, Espanya, o l’Imperi Austre-Hongarès, així s’han anat configurant. Xina, que s’autoanomenà l’Imperi del Centre, va viure protegida per fronteres naturals i la immensa obra de la Gran Muralla. Altres països vivien protegits per elements naturals, tot formant petits estats. Us recomano mirar l’evolució del mapa polític d’Europa amb les següents dates: 1500, 1648, 1789, 1840, 1914, 1924, 1950 i l’actualitat.
A finals del segle XVIII, va sorgir a Europa la idea de l’espai vital, juntament amb la predestinació, idea molt estesa per tot el món, és a dir: hi ha persones que són les elegides i altres que estan condemnades, per tant, les persones no són iguals. Donat que el catolicisme creu en la igualtat fonamental de tots els éssers humans, varen tindre menys ressò als països catòlics. La desfeta de la Unió Soviètica va representar per Rússia perdre la seguretat en les seves fronteres, avui Putin voldria recuperar-la.
Després d’assumir el fracàs de l’economia centralitzada, i assaborir la bondat de l’economia de mercat. Sols uns exemples: en el període soviètic, l’URSS mai havia estat autosuficient en la producció de cereals. Sols Rússia l’any 2012 va arribar als 37 milions de tones, superant de llarg les millors collites de l’antiga URSS, i als 80 milions l’any 2022, i va ser el primer exportador mundial, amb més de 31 milions. Una altra data: el 1992 el PIB de Rússia era el 2,03% d’Europa, l’any 2024 va ser del 7,08%.
En un món en què no sols s’ha globalitzat l’economia de mercat, també el vuit religiós, en què ha sorgit un nihilisme, que idolatra l’absència de moral, no sap el que està bé i malament, sense penediment pels seus actes. A casa nostra ho hem vist amb els currículums dels polítics de tot l’arc parlamentari. Els clàssics ens guien: Confuci deia: “La persona que ha comès un error i no el corregeix comet un altre error major, i també: Governar és rectificar. Plató: Una ètica que es fonamenta en valors emocionals o relatius, és una mera il·lusió”. Nosaltres, com la majoria dels països de la Unió Europea, mancats de bons lideratges, vivim en la perplexitat, sense saber reconèixer els nostres errors, com deia Sèneca: “No hi ha cap vent favorable per aquell patró que no sap a quin port es dirigeix”.