Junts és socialista i no ho sap. Els votants de Junts, en canvi, segurament anhelen el que va ser aquella convergència del seny i l’ordre. Ara ens trobem que la portaveu de Junts per Catalunya al Congrés dels diputats es vanagloria que el Govern d’Espanya ha tirat endavant el decret pel qual l’administració pública assumirà el cost dels impagaments del lloguer. Quin disbarat! Un partit d’ordre el que defensa és la propietat privada i la persecució de les ocupacions il·legals, però en cap cas busca fer responsable l’administració dels impagaments d’un particular.
Junts ha demostrat un cop més que es tracta d’un partit socialista. Proposarà que l’administració pública es faci càrrec dels honoraris impagats d’un autònom en lloc del morós? Proposarà que si algú roba productes d’una botiga qui ha de pagar-los sigui l’administració en lloc del lladre? És absurd! La llei ha de garantir que l’autònom pugui exigir el pagament dels honoraris i el botiguer ha de tenir les garanties de poder denunciar i exigir el pagament dels seus productes al lladre, però mai fer responsables tots els ciutadans d’un país dels impagaments o robatoris. No oblidem que l’administració pública som tots. Per tant, Junts el que proposa és que jo, ciutadà, pagui el lloguer dels ocupes a través dels impostos que pago. Em sembla una falta de respecte per a tots aquells que viuen de lloguer, paguen les seves quotes de forma religiosa i, a més, paguen impostos. Doncs es veu que per Junts (i el partit socialista) no és suficient. Volen que aquesta família que viu de lloguer també pagui el lloguer dels ocupes. Quina falta d’escrúpols per part d’aquests polítics. No s’adonen que a més de ser incomprensible, el qu pot suposar és un augment de preus del lloguer (encara més), perquè, total, si no m’ho paga l’inquilí serà el Govern.
A més, durant els últims anys, Junts ha donat suport a polítiques clarament escorades a l’esquerra, com per exemple apujar impostos i convertir Catalunya en una de les regions europees amb una pressió fiscal més alta perjudicant l’economia dels ciutadans i famílies. Ara que semblava que tornaven a agafar el camí menys socialdemòcrata exigint reduccions d’impostos, han decidit quedar-se en la via socialista. I, és clar, la via socialista implica que el PSC i PSOE tinguin intenció d’anar de bracet amb Junts per necessitats òbvies: mantenir-se al poder. Quin sentit tenia el pacte PSC-Junts a Sabadell quan el primer tenia i té majoria absoluta? Indults, amnistia, derogació del delicte de sedició, reforma del delicte de malversació de fons públics, la llei del només “sí” és “sí” amb la posterior reducció de condemnes i l’alliberament de violadors, etc. Tot això ha sigut pactat entre Junts i PSOE, entre d’altres. Què faran ara amb socialistes corruptes que estan detenint dia sí, dia també? Potser pacten indultar-los també com van fer amb els lladres d’Andalusia (cas ERE).
En fi, desitjo que el despropòsit del PSOE i, en particular, del president Pedro Sánchez tingui el mateix final que el que va tenir Convergència i, posteriorment, Junts: la irrellevància política, la desaparició com a partit de govern i els corruptes jutjats i a presó.
