A les 12.31 hores del 28 d’abril de 2025, ara fa un any, Sabadell es va quedar a les fosques com pràcticament tota la península Ibèrica. Una fallada elèctrica a una escala inimaginable va provocar la caiguda de tots els semàfors i va deixar inservibles neveres i refrigeradors; es van tallar les telecomunicacions i es van aturar els trens. Durant unes hores —gairebé tot un dia— vam viure una altra jornada “històrica”, tan impensable com ho havia estat el confinament per la Covid.
Un any després, us hem preguntat a les xarxes com vau viure aquell dia. Alguns vau protagonitzar una autèntica odissea per tornar a Sabadell o vau haver de passar la nit en una estació; d’altres vau quedar atrapats en un ascensor, i fins i tot hi ha qui va celebrar un aniversari a les fosques, només amb la llum càlida de les espelmes. El record d’aquell 28 d’abril és, per a molts, agredolç: de la incertesa inicial es va passar, amb les hores, a una inesperada sensació de retrobament. Sense pantalles ni presses, els carrers es van omplir de converses, de sol i de complicitats recuperades.
La jornada viscuda ara fa un any hauria d’haver estat prou reveladora per recordar-nos la importància de viure més el present i desconnectar —ni que sigui una mica— del soroll constant de les xarxes. Però és evident que amb un sol dia no n’hi ha prou. El repte, un any després, continua sent el mateix: trobar espais per desconnectar en el dia a dia sense necessitat que hi hagi una apagada. No cal arribar a l’extrem per adonar-nos del que sovint deixem en segon pla.