Papa, vagi-se’n i no torni!

"Ser i seguir aquest senyor us fa còmplices del patiment de les criatures de violacions, d’abusos i de maltractaments sistemàtics"

12 de juny de 2026

Quina basarda veure tots els polítics fent cua per donar-li la mà, per aplaudir-li els discursos i per deixar-li tenir a la boca l’opinió de molts dels nostres drets, tots els que hem aconseguit amb suor, llàgrimes, presó i fins i tot algú amb la mort. La cobertura mediàtica, política i de privilegis no s’entenen, m’ha fet llàstima i mania a parts iguals. Veure la Sagrada Família, Montserrat, el Parlament o el Congrés ple de gent i amb cops de colze per sortir a la foto com si fos la Casita del Bad Bunny em repugna. Això sí, ja ha parlat català, i amb això ja podeu estar contents! Ser i seguir aquest senyor us fa còmplices del patiment de les criatures de violacions, d’abusos i de maltractaments sistemàtics d’una Església que diu estimar tothom. Mirar cap a una altra banda davant de les injustícies, fer-se la foto amb qui protegeix els abusadors, amb qui no els condemna, amb qui no els castiga, us fa còmplices, mireu com us ho mireu. Així que no em vengueu que és una qüestió de fe, ni de política, que dissidències pitjors hem fet tots i aquí teníeu l’oportunitat de no sortir a la foto i de quedar-vos a casa.

Però la por, ai la por! I el càstig, allò tan cristià que us envaeix a tots per no dir-ho en veu alta, de no escriure-ho. D’estar en desacord, d’haver sigut testimonis o haver vist víctimes patint els abusos d’una Església i, en canvi, però anar amb el vestidet i la corbateta a fer-vos la foto i a ocupar el banc.

Sense oblidar les mares i pares que s’han vist en infinitat d’imatges, fora de si, entregant les seves criatures a uns homes sapastres de seguretat que els apropaven al papa perquè els beneís. Criatures amb cara de terror, de no entendre res i pares desfermats per una fe encegadora. Ja em perdonareu, però si alguna d’aquestes mares em torna a mirar de reüll per donar sucres o refrescos a les meves criatures, els recordaré el dia que van deixar un bebè acabat de néixer en mans d’un desconegut per tal que un senyor, que diu que representa Déu a la Terra, li fes una creu al front amb els dits tacats de pecats.

Escull Diari de Sabadell com la teva font preferida de Google