La Festa Major de Sabadell és un d’aquells moments fixats al calendari que acostumen a ser punt d’inflexió a la ciutat. Per tant, també ho és del curs polític i té alguns espais reservats a la cort política de la ciutat, el més significatiu: la recepció de Festa Major.
Acostuma a ser el dijous abans d’inici de Festa Major, cap a les 19 h, els últims anys, a Ca l’Estruch, però amb canvis d’ubicació segons cada alcalde, des de l’època d’Antoni Farrés, fins avui, posant un accent exclusiu de les formes de fer de cada un d’ells a com es feien i s’han estat fent aquestes recepcions.
He estat a gairebé totes des del 2011. El moment central és el discurs de l’alcalde o alcaldessa, davant d’un conjunt de convidats pel mateix ajuntament: entitats diverses, partits polítics, mitjans locals i un repetit, però mínim, conjunt de membres de la societat civil, que mai falla.
Acostumen a ser tranquil·les, tot i els fets d’aquest any, en què les protestes de la Policia Municipal i grups propalestins van canviar el guió i reduir substancialment el discurs institucional que acostuma a ser autocomplaent i excessiu alguns anys.
Aquestes trobades acaben destil·lant l’ànim polític que viu la ciutat durant tot l’any i que acabant 2025 i malgrat els incidents, és prou positiu pel govern de Marta Farrés. La fórmula dels governs del PSC de l’era Manuel Bustos actualitzada i implementada per Marta Farrés funciona.
La majoria absoluta ha deixat les mans lliures al govern Farrés per implementar una obra de govern centrada, com va passar al seu dia, en el que han anunciat com “els diners al carrer”, sense canvis estructurals, ni de ritme, el govern s’està dedicant a una política de parcs, jardins, carrers asfaltats i Nadals lluminosos, que sembla funcionar i que tinc la clara sensació que donarà els seus fruits electoralment el 2027.
Davant una oposició o desactivada (una altra reminiscència del passat) o simplement inviable com a alternativa.
Ni tan sols l’increment abusiu d’impostos i taxes, posat estratègicament ben lluny de les eleccions, ha exasperat prou un sabadellenc, que com la resta de ciutadans detesta profundament la política i només vol que el deixin tranquil. De fet, més preocupant per a l’equip de govern hauria sigut trobar-se amb protestes ciutadanes a la recepció per temes de ciutat.
Potser només els últims episodis de violència al sud de la ciutat han suposat algun sotrac per a una alcaldessa que al final va sortir reforçada davant els injustificats atacs dialèctics rebuts. Un episodi que, dissortadament, també va reforçar el discurs de l’extrema dreta, tant la que hi ha dins el consistori com la que acabarà venint per substituir, molt probablement, Junts.
També això reforça el PSC. Ara ja té clar amb qui polaritzar l’acció de govern.
Amb uns comuns sense espai, una ERC sense un projecte clar i un PP que com acostuma a fer ja en té prou de ser-hi i pregar perquè la marca nacional els deixi tornar cada any a l’escenari de la recepció de Festa Major, tothom sent que hi haurà govern de Marta Farrés per a estona.
Comença el curs i el segon tram del mandat, veurem què ens ofereix realment.