Els incidents ocorreguts durant l’acte de Vox al barri de Campoamor haurien de fer-nos reflexionar sobre el deteriorament del debat públic i la pèrdua de respecte en la convivència democràtica.
Aquests dies Sabadell ha tornat a ser notícia per raons que no ens enorgulleixen. El que va passar —amb aldarulls, enfrontaments i llançaments d’objectes— no és només un episodi lamentable de tensió política, sinó un símptoma preocupant de la pèrdua de valors essencials en la nostra democràcia.
Podem estar més o menys d’acord amb les idees d’un partit polític. A mi, personalment, hi ha moltes coses de Vox amb les quals no coincideixo. Igual que hi ha moltes coses de l’extrema esquerra que em resulten inacceptables i perilloses per a l’estat de dret i la convivència. Perquè els extrems, vinguin d’on vinguin, sempre tendeixen a l’autoritarisme i a la imposició del pensament únic; per a ells només hi ha una única visió del món: la seva.
Precisament per això existeix la democràcia: perquè cadascú pugui expressar les seves idees, defensar-les en públic i sotmetre-les al judici dels ciutadans a les urnes, no al carrer a pedrades.
La llibertat d’expressió no pot ser un valor condicionat. O es defensa per a tothom, o no es defensa per a ningú. I el que ha passat a Sabadell demostra que alguns només creuen en la llibertat quan qui parla pensa igual que ells. És una incoherència perillosa, sobretot quan aquells que s’autoproclamen defensors de la tolerància són els primers a voler silenciar qui no comparteix la seva ideologia.
L’acte de Vox, segons diversos veïns, no era multitudinari ni especialment rellevant. Si no s’hagués produït la contramanifestació, ningú en parlaria avui. Però els grups que hi van anar a provocar li van donar exactament el que buscava: protagonisme i focus mediàtic. Un acte que hauria passat desapercebut es va convertir, gràcies a ells, en notícia nacional.
L’esquerra, especialment el seu vessant més radical, sap que amb aquestes actituds no debilita la dreta populista: l’alimenta. Cada pedra, cada insult, cada acte violent, és el millor combustible per a aquells que viuen del conflicte. Uns i altres són els extrems d’una mateixa corda que a tots dos els interessa tensar. I mentrestant, Sabadell es deteriora una mica més.
El problema de fons és un altre, i el govern municipal de Marta Farrés hauria de reconèixer-ho: hi ha un problema real de convivència i integració d’una part de la immigració en alguns barris. Negar-ho no el fa desaparèixer. És preocupant l’augment dels comportaments incívics i delictius que deterioren la convivència, sovint protagonitzats per persones que no s’integren ni respecten la societat que els acull. La tolerància no és permissivitat, i les actituds paternalistes no solucionaran mai el problema.
Des del Partit Popular de Sabadell fa temps que advertim d’aquesta realitat. Hem presentat mocions contra la multireincidència, contra les ocupacions conflictives i contra l’incivisme, i hem proposat un pla integral de seguretat per reforçar la presència policial als barris. Tres d’aquestes mocions ja han estat aprovades. Això és fer política útil, constructiva i responsable.
Ni és cert, com diu Vox, que Sabadell visqui assetjada per hordes d’immigrants descontrolats, ni és cert, com sosté l’esquerra, que tot funcioni perfectament. La veritat és al mig. Hi ha barris que pateixen tensions i més incivisme i delictes —tant de persones nacionals com d’immigrants—, i cal afrontar-ho sense por i amb mesures concretes.
Quan els populismes creixen, ho fan sobre el buit que deixa la inacció. Si l’Ajuntament no es pren seriosament els problemes de seguretat i convivència, altres els utilitzaran —com ja estem veient— per obtenir vots, no per millorar la vida dels veïns.
Nosaltres no som aquí per dividir ni per cridar més fort que ningú. Som aquí per escoltar, proposar i buscar solucions reals. Perquè la política no hauria de ser una batalla d’ideologies, sinó una eina al servei del sentit comú i del benestar de tots els sabadellencs.
I és precisament això el que avui necessita Sabadell: sentit comú, valentia i fermesa. Valentia per dir les coses pel seu nom i no amagar els problemes sota la catifa. Fermesa per aplicar la llei i defensar la convivència davant d’aquells que confonen llibertat amb impunitat. I sentit comú per no deixar que els extrems segrestin el debat públic ni converteixin la nostra ciutat en un camp de confrontació.
La convivència no es defensa amb crits ni pedres, sinó amb respecte, normes clares i autoritat moral. La llibertat no es protegeix callant davant els intolerants, sinó defensant el dret de tothom a expressar-se, fins i tot —i sobretot— quan no pensem igual.
Sabadell no pot resignar-se a ser notícia pels enfrontaments ni pel soroll. Mereix tornar a ser exemple de convivència, respecte i orgull ciutadà.
I des del Partit Popular de Sabadell continuarem treballant perquè així sigui, amb propostes sòlides i sense complexos, sense amagar la realitat ni caure en solucions populistes i simplistes.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.