La Torre d’en Feu, en obres per assegurar-ne el futur

Treballadors que van amunt i avall per les bastides criden l’atenció aquestes setmanes a la Torre d’en Feu, una icona de Sabadell, propietat de l’Ajuntament des de 2018, que en aquests moments s’està sotmetent a la primera fase de rehabilitació estructural prevista per evitar que es continuï degradant i pugui tenir un ús –encara per definir– en un futur. No és una actuació en un lloc qualsevol: es treballa per conservar un dels cinc edificis més protegits de Sabadell, declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN), l’any passat, la qual cosa el situa al nivell, en el cas de la nostra ciutat, de la Casa Duran, el casal Antoni Casanovas (seu del Museu d’Història), la Torre Berardo i el molí d’en Mornau. A Barcelona, per exemple, són BCIN la Pedrera i la Sagrada Família, entre molts altres edificis emblemàtics.

Encara que tingui aquesta màxima protecció des del gener de 2024, fa dècades que la Torre d’en Feu no té ús i s’estava degradant víctima d’actes vandàlics i les inclemències meteorològiques. Per això, la primera fase d’aquesta actuació se centra en la “consolidació de l’estructura i les cobertes perquè no es continuï deteriorant”, tal com remarquen fonts de l’empresa constructora que té adjudicades les obres, Contracta. La intervenció que es duu a terme ara, amb una inversió municipal d’uns 360.000 euros, forma part del projecte global d’uns 3,3 milions d’euros que es preveuen invertir des d’ara i en els pròxims anys. En aquests moments, el projecte se centra en quatre àmbits: la torre mestra, la capella, l’enderroc d’un cobert que no tenia valor i l’elevador d’aigües. 

La torre mestra és la que, des de fora, presenta l’aspecte que crida més l’atenció, ja que l’envolta una bastida perquè els operaris hi puguin pujar a treballar. S’hi accedeix des de l’exterior i, en alguns casos, des de l’interior, tot i que per seguretat es prenen les màximes mesures de prevenció per prevenir riscos pel mal estat en què es troba. Com passa al conjunt de l’edifici, l’aigua s’ha filtrat per molts punts i diverses teulades i estructures estan malmeses. “En aquest punt, l’objectiu és donar estabilitat als sostres de més amunt i que no continuï entrant aigua. Quan n’entra, els espais i els murs es van degradant, i necessitem que això s’aturi perquè no es continuï degradant”, afegeixen des de la constructora. Per això, com que l’actuació se centra en forjats superiors i la teulada de la torre, des de la constructora remarquen que, des de l’exterior, els canvis no seran molt visibles. 

A la capella, dedicada a la verge de Montserrat, original de 1711 i ampliada posteriorment, l’actuació és similar a la torre: es treballa des de fora per restaurar la teulada i, de moment, encara no s’accedeix a l’interior per seguretat. Com a part d’aquest procés, en els pròxims mesos també es farà un reforç de les voltes interiors per consolidar l’estructura. Al costat de la capella hi havia un cobert que ja està enderrocat perquè era més recent i no tenia valor, segons el consistori i els tècnics que duen a terme els treballs.

A l’extrem del carrer de Colòmbia i el passeig de Can Feu hi ha l’antic elevador d’aigües, un element cabdal de la Torre d’en Feu que es conserva parcialment i que permetia regar tot el jardí gràcies a la difusió de l’aigua per diversos canals de reg que rodejaven la finca. “Aquí tot està pensat per recollir l’aigua de la pluja a través de les cornises”, destaquen des de l’obra.

Una obra supervisada a tres bandes

“El 1901, que és quan es va acabar de construir, va ser l’últim cop que la torre mestra va tenir una bastida”, recorda el sabadellenc Aleix González, fundador i ara vocal de l’Associació Cultural Can Feu, que estudia l’edifici i vetlla per preservar la Torre d’en Feu. Fa més de 100 anys, doncs, que no s’havia dut a terme una actuació d’aquestes característiques a la Torre d’en Feu. En ser un BCIN, no només supervisen els treballs que s’hi fan els tècnics de l’Ajuntament sinó que, també, els de la direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. González també hi està molt a sobre, perquè com subratlla, “fa 20 anys que estudio la Torre d’en Feu, cada pedra d’allà me la conec”. L’objectiu de l’associació és assessorar els tècnics de les dues bandes perquè la rehabilitació sigui la més fidedigna possible. Per exemple, en el cas de la capella, s’estudiarà el morter que s’hi havia utilitzat per fer servir el mateix.