La mobilitat al Vallès té diversos reptes a abordar, tant en matèria viària com ferroviària. El Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va acollir dimarts passat la conferència Bases d’un pla ferroviari per a Catalunya, organitzada per l’Agrupació d’Arquitectes al Servei de l’Administració Pública (AASAP), amb la participació dels arquitectes sabadellencs Manel Larrosa i Xavier Ludevid i l’enginyer i economista Josep Maria Sisó. “Catalunya està a punt del col·lapse, s’hauria de fer una planificació nova de Rodalies”, exposa l’arquitecte Manel Larrosa, que assenyala tres prioritats en les que s’hauria de posar el focus: el tercer túnel de Rodalies, de 2,5 km i que connectaria les línies del Maresme (R1) i el Baix Llobregat (R2)per posar fi als dos culs-de-sac de les estacions de França i el Morrot. Alhora, permetria permetria també la circulació de serveis circulars entre el Vallès, el Baix Llobregat i el Barcelonès al voltant de Collserola. El segon projecte que es planteja és el corredor mediterrani, perquè les mercaderies tinguin línia pròpia i no depenguin de Rodalies. En tercer lloc, es vol propiciar que l’administració, tant la Generalitat com l’Estat, tinguin una visió de conjunt de la planificació i els canvis que s’haurien de fer al mapa ferroviari de Catalunya.
Un altre aspecte a tenir en compte és la reclamació perquè hi hagi trens regionals d’alta velocitat, amb parades intermitges. Larrosa assenyala que “això canviaria el mapa de Catalunya, i fins i tot les relacions”, perquè permetria reduir el temps per anar a Lleida o Reus, per exemple. L’arquitecte sabadellenc considera que “Catalunya era la capital ferroviària espanyola fa 20 anys i això s’ha capgirat amb Madrid”, ja que explica que ha aconseguit cohesionar onze milions d’habitants del centre de les castelles.
Prioritat: intercanviadors
A banda d’aquestes iniciatives, n’hi ha una que entitats com FemVallès, de la qual Larrosa forma part, reclamen com a imprescindible i prioritària. Es tracta de la construcció dels intercanviadors de Volpelleres i Hospital General, a Sant Cugat, que permetrien enllaçar l’S2 i l’S1 d’FGC amb l’R8 de Rodalies o, dit d’una altra manera, enllaçar els trens que connecten els municipis del Vallès Occidental amb el Vallès Oriental i el Baix Llobregat. Es podria anar de Sabadell a Granollers o a l’Hospitalet sense haver de passar a fer transbord per Barcelona. Des del punt de vista de Larrosa, “seria la inversió més rendible que hi ha, perquè es faria aprofitant les estacions d’FGC. Però no hi ha manera que es faci i sempre queda per més endavant”. A parer seu, tanmateix, d’intercanviadors també se n’haurien de fer a Barberà i Santa Perpètua i, per complementar l’ampliació de la xarxa, es podrien fer noves estacions com la de Can Llong, Terrassa oest i el Circuit de Catalunya. L’arquitecte sabadellenc apunta que “el tren orbital no és la solució als problemes que tenim ara” i remarca la importància de planificar les actuacions a dur a terme, algunes urgents.
