[Àlex Fenoll i Cruells, Membre de la Comissió d’Indústria de la Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell]
Setmana rere setmana els mitjans de comunicació publiquen casos d’ocupacions il·legals a habitatges i promocions d’obra nova, tant a la nostra ciutat com a la resta del país, a càrrec de grups mafiosos organitzats. Més enllà de la opinió que en tingui cadascú, aquesta tendència constitueix una amenaça que afecta profundament la societat catalana i el seu teixit econòmic.
1. Atac al contracte civil, a la propietat privada i al cor del sistema mercantil
L’ocupació d’habitatges posa en qüestió la validesa del contracte, base del dret romà, fonament jurídic i social sobre el qual es construeix el nostre sistema de mercat. Sense respecte pel dret de propietat i per la llibertat contractual, els incentius per invertir, construir i crear valor desapareixen. La propietat privada no és només una peça moral o legal: és el pilar que sosté l’ordre espontani de l’economia i la cooperació voluntària entre individus.
2. Destrucció de llocs de treball i desincentiu a la producció
Cap projecte immobiliari neix del no-res. És fruit del treball coordinat de múltiples professionals: arquitectes, aparelladors, enginyers tècnics i municipals, promotors, operaris de la construcció, encofradors, fusters, paletes, electricistes, muntadors, caps d’obra... A més, hi ha implicada una cadena de valor indirecta —transportistes, proveïdors de materials, fabricants d’eines— i l’administració pública, que cobra impostos i taxes.
Quan es toleren ocupacions d’aquest tipus, es transmet el missatge que el risc empresarial no només no es respecta, sinó que es penalitza. El resultat és obvi: menys inversió, menys construcció, menys habitatge disponible i, en conseqüència, un augment dels preus. L’escassetat no es combat amb decrets o bones intencions, sinó amb oferta. I la producció només floreix quan hi ha seguretat jurídica i respecte pels incentius.
Quan aquestes garanties es trenquen, el sistema entra en crisi. Segons Ludwig von Mises, l’ordre del mercat és un ordre espontani, però aquest només pot florir si hi ha respecte per les regles bàsiques, com la propietat i la responsabilitat individual.
3. Les conseqüències de la irresponsabilitat política
Els partits polítics que defensen polítiques bonistes i de sobreprotecció envers els ocupes viuen desconnectats de la realitat productiva. Sovint, els seus ideòlegs no formen part del món laboral afectat: no són constructors, ni operaris, ni autònoms, ni empresaris. La majoria són funcionaris que no pateixen cap risc directe ni perden el seu lloc de feina quan les seves decisions generen caos o misèria.
Aquestes polítiques creen un caldo de cultiu per pràctiques mafioses que aprofiten la indefensió legal per ocupar edificis nous i extorsionar empreses. Això no només perjudica el mercat, sinó que colpeja especialment els treballadors i autònoms que viuen del sector i que veuen com es destrueixen les seves oportunitats.
Conclusió: cal retornar al respecte per l’ordre espontani
La lliure cooperació, el respecte a la propietat privada i la seguretat jurídica són imprescindibles per a la prosperitat. Quan l’Estat premia els qui violen aquests principis i castiga els qui els respecten, condemna la societat a la decadència. És urgent posar fi a aquestes pràctiques i protegir els qui realment aporten valor a la societat: els que construeixen, inverteixen, treballen i arrisquen. Només així es pot garantir un futur pròsper, lliure i just.