Aquest diumenge, 9 de novembre, celebrem que fa només 36 anys el mur de Berlín va ser enderrocat en nom de la llibertat.
Repressió política i falta de llibertats. Absència de democràcia i eleccions lliures. Pobresa i economia planificada. Control estatal total. Censura i control cultural. Terror i persecució d’innocents. Fam. D’això van fugir milers de persones a partir del 9 de novembre del 1989 travessant aquella mateixa nit el mur. Les setmanes posteriors, milions d’alemanys orientals van passar a la zona occidental.
Abans de la construcció del mur (1961), uns tres milions de persones de l’Alemanya Oriental van travessar a l’Alemanya Occidental, però des del 13 d’agost del 1961 fins a la caiguda del mur, tan sols 5.000 persones van aconseguir escapar del terror del comunisme. Segons el Museu de Berlín, 140 persones van morir intentant creuar aquella paret que condemnava a mort els alemanys. Era pràcticament impossible fugir d’aquella presó comunista.
La caiguda del Mur de Berlín es va produir per la pressió popular dels ciutadans de la RDA amb protestes massives pacífiques com les de Leipzig, conegudes com les manifestacions de dilluns iniciades el 4 de setembre del 1989; l’ànim aperturista del líder soviètic Gorbatxov; el col·lapse econòmic del bloc comunista; l’efecte dominó de l’Europa de l’Est amb la victòria del sindicat Solidaritat liderat per Lech Wałęsa; l’obertura de la frontera entre Àustria i Hongria, i les manifestacions massives a l’antiga Txecoslovàquia i Romania.
Després d’entre 80 i 100 milions de morts provocats pel comunisme de l’URSS, de la repressió política i de la falta de llibertats, la gent va dir prou. Cal recordar l’Holodomor (“matar de fam”) a Ucraïna entre els anys 1932 i 1933 amb entre 3 i 7 milions d’ucraïnesos? Cal recordar els Gulags (camps de treballs forçats) on van morir assassinades unes dues milions de persones entre polítics, pagesos, minories ètniques i culturals acusats de ser “enemics del poble”? O les purgues estalinistes amb més d’un milió d’execucions?
Hem de donar les gràcies a aquelles persones que van fer tot el possible per acabar amb aquell règim del terror. Hem d’estar agraïts a Ronald Reagan, president dels Estats Units d’Amèrica, per la seva fermesa i compromís amb la llibertat i pel seu discurs a Berlín l’any 1987 amb el cèlebre “Mr. Gorbachev, tear down this wall!” (“Sr. Gorbatxov, enderroqui aquest mur!”); a Sant Joan Pau II, polonès, el qual va inspirar l’esperança i la unitat de tots els pobles de l’Europa de l’Est davant del comunisme i va donar suport al moviment Solidaritat del ja esmentat Lech Wałęsa (Premi Nobel de la Pau l’any 1983), al qual també hem d’agrair la seva valentia; al canceller de l’Alemanya Occidental Helmut Kohl, que va defensar la reunificació d’Alemanya aconseguida finalment l’any 1990 i es va convertir en símbol de la nova Europa lliure i democràtica.
I sí, també a Mikhaïl Gorbatxov, secretari general de l’URSS, que va rebutjar la força per mantenir els règims comunistes a Europa.
Per això hem de dir: MAI MÉS RÈGIMS COMUNISTES, ni aquí ni enlloc.
