No és broma, en el seu llibre diu: "Tras cuarenta años de dictadura, le di a los españoles una democracia que sigue viva; es mi herencia". Jo m’enfado molt, però molt. Posaria aquí tota mena d’insults i improperis, però soc un sabadellenc prudent.
El 29 de març del 1956, Joan Carles, que als 18 anys tenia sòlida formació militar, netejant una pistola va disparar contra el seu germà Alfons, que tenia 14 anys; li entra pel nas i directament al cervell. En els seus ambients es deia que era “el listo de la familia” i probable candidat a succeir a Joan de Borbó. El pare l’agafa del coll i li diu enfurit: "¡Júrame que no lo has hecho a propósito!".
Franco nomena successor Joan Carles de Borbó el 22 de juliol del 1969 aprovant la Llei de Successió a la Prefectura de l’Estat. El seu pare se sent traït i diu: "¡Qué cabrón!". No abdicará fins al maig del 1977.
El 27 de setembre del 1975, Franco executa cinc antifranquistes. Les protestes són imparables a Espanya i a tot el món. En resposta es fa una manifestació ultrafeixista l’1 d’octubre a la Plaza de Oriente, on parla un moribund Franco. Diu que hi ha una “conspiración masónico-izquierdista de la clase política, en contubernio con la subversión terrorista-comunista en lo social”. Al costat, al balcó, impertèrrits, hi ha Joan Carles de Borbó i Sofia de Grècia.
Joan Carles I explica que dies abans de morir Franco l’agafa de la mà i li diu: "Alteza, la única cosa que os pido es que preservéis la unidad de España. No me dijo haz una cosa u otra, no: la unidad de España, lo demás... Si lo piensas, significa muchas cosas". Felip VI ha après la lliçó expressada el 3 d’octubre del 2017.
Ja rei, Joan Carles I nomena Arias Navarro president del govern. Arias és conegut com “el carnicero de Málaga”, ja que va firmar 4.300 penes de mort executades. I va provocar el que es coneix com "La desbandà": 150.000 persones que marxen de Màlaga fugint cap a l’est. La gent és metrallada per l’aviació i causa més de 5.000 morts. A més, Arias és amic del criminal de guerra nazi i general de les Waffen-SS Léon Degrelle. Després es fa militant d’Alianza Popular, que canvia el nom pel de Partido Popular. Un partit de centre. És clar.
La democràcia arriba el juny del 1977. Hi ha un comunicat de la Casa Reial del 20 de novembre del 1978 en què es diu: "Hoy se conmemora el aniversario del Alzamiento Nacional que dio a España la victoria contra el odio y la miseria, la victoria contra la anarquía. Surgió el Ejército, la escuela de virtudes nacionales, y a su cabeza el generalísimo Franco, forjador de la gran obra de regeneración. Casa Real, 18 julio de 1978". Juliol del 1978!
També es discuteix el seu paper al cop d’estat del 23 de febrer del 1981. Sánchez-Cuenca escriu que "un mes abans del 23F el rei crida Suárez perquè vagi a la Zarzuela i allí el deixa en una sala, tancat amb quatre tinents generals, Milans del Bosch entre ells, que li exigeixen la dimissió (un dels generals, Pedro Merry Gordon, va arribar a posar una pistola damunt de la taula)".
Aquell infaust dia del 23F, les infantes i el príncep sospitosament no van a classe. El cop és a les 18.23 de la tarda. Si realment Joan Carles no estigués al darrere del cop, haurien desclassificat els documents secrets.
En fi, Charles Maurice de Talleyrand, bisbe i diplomàtic francès, el 1830 va escriure: "És costum real robar, però els borbons exageren". Jo li dic a Joan Carles I: "¿Por qué no te callas?".