[Lluís Matas, tinent d'alcaldessa i portaveu de Junts]
El proper dimarts, els 98 militants de Junts estem cridats a decidir si el Grup Municipal de Junts per Sabadell hem de sortir del Govern de la Ciutat. En aquest sentit, vull aprofitar aquesta columna per expressar el meu posicionament davant d’aquesta consulta.
Després de les eleccions i de les converses sinceres amb el partit, de forma coherent amb el meu compromís de governar la ciutat i també, per què no dir-ho, pel tarannà i les complicitats personals amb l’alcaldessa, Junts va acordar col·lectivament que valia la pena aportar el nostre gra de sorra a l’acció política de la ciutat. En un govern de majoria absoluta, no ens volíem quedar a l’oposició durant 4 anys sense poder incidir en la política municipal, més enllà d’expressar opinions en un ple, ja que els vots al ple poc valor tindrien davant de la realitat numèrica de forces que havien deixat els resultats electorals.
Hi vam apostar per un pacte i un acord en què ambdues forces convergíem en una visió de ciutat, una forma de fer política i unes línies estratègiques que calia desenvolupar.
Han passat dos anys de feina, de converses, de negociacions, d’objectius complerts, de passió per la ciutat i, el que és més important, de traslladar a la ciutadania, voti qui voti, que hi ha espai per a una política que fuig del soroll, de la queixa i l’enfrontament constant, de les males formes, i que hi ha espai per a la legítima controvèrsia política, però sempre buscant punts de trobada pel pacte i per l’acord.
Els polítics no ens podem quedar asseguts a una cadira ancorats en el no pel no. No podem fer una política de postureo. Tenim l’obligació d’entendre’ns. D’asseure’ns al voltant d’una taula, i arribar a acords. Qui té voluntat troba un espai per treballar i avançar, qui no en té només troba excuses.
Vaig començar a la política venint del món de l’emprenedoria, i vaig fer el salt del sector privat per un compromís amb un partit, amb un col·lectiu, Junts, que bevia de les fonts tradicionals del catalanisme i nacionalisme polític.
Sempre he cregut que el nacionalisme català que representava en el seu moment històric la Convergència de Jordi Pujol, i que avui hauria de residir a Junts, era el millor espai per desenvolupar el que jo crec que és el cor de la nostra acció política: la negociació, la defensa dels drets nacionals, socials i econòmics del país, i la construcció dels millors pactes possibles.
Junts hauria de ser un partit fiable i reconeixible. El Junts que jo entenc no pot deixar orfe una bona part de la població de la centralitat que representava Convergència. Junts ha de ser un vehicle que no pot anar per una carretera diferent de la qual circula la societat. Vàrem néixer amb vocació de govern, i amb vocació de ser útils a la gent. I avui Junts hauria de posar la ciutat per endavant d’interessos de partit, mantenint i reforçant el pacte de govern que tenim a l’Ajuntament de Sabadell.
Malgrat que alguns no acaben de visualitzar que dues formacions diferents es puguin entendre, estic convençut que hi ha un consens transversal, que és bo per a la ciutat que les polítiques municipals puguin ser treballades com fins ara, conjuntament entre els grups municipals del PSC i Junts. I això és el que vaig poder percebre, a la conferència Sabadell, Reptes i Oportunitats que vaig fer a una sala d’actes del Centre Metal·lúrgic, plena de representants d’entitats econòmiques i socials de la ciutat.
Avui toca reivindicar la feina ben feta i les fites aconseguides pel Sabadell del Sí.
L’Acord del Sabadell del Sí dibuixava 5 línies d’actuació: Una ciutat Líder i Cohesionada, Una Ciutat Verda i Sostenible, Una Ciutat Neta i Segura, Una Ciutat de Feina i Oportunitats, Una Ciutat Participativa, Festiva i Cultural.
I aquestes línies s’han traduït en accions positives per a la ciutat, com poden ser aconseguir fer realitat: el Sabadell, Capital de la Cultura Catalana, la primera Oficina de Turisme, la projecció de la Marca Sabadell, la consolidació d’un Nadal fantàstic, el suport als grans esdeveniments esportius, les millors dades d’ocupació dels darrers 18 anys, un aeroport que s’enlaira cada dia, la primera residència pública de la gent gran, l’ampliació de cursos i accions a favor del coneixement del català, el rellançament del nostre patrimoni, i la lluita ferma contra les ocupacions il·legals.
Crec sincerament que s’està fent una molt bona feina, i que les nostres àrees de responsabilitat estan funcionant i donant resposta a les demandes i necessitats de la ciutat.
Jo seguiré defensant que la millor manera de fer política, és seguir treballant a favor de la ciutat, lleials al Govern però alhora exigents i amb tota la dedicació possible. Sabadell som un exemple, un cas únic a Catalunya. Potser d’altres en podrien aprendre.
I és per això que defenso que l’acord del Sabadell del Sí està més vigent que mai. Pel que hem fet i pel que ens queda per acabar. Hem de seguir a govern per fer que també sigui una realitat el Museu Tèxtil, la millor escola de restauració de la comarca, el campus de la vida i la salut, a l’Artèxtil, el primer Pla Director dels Polígons, un Sabadell més verd, amb una Ronda Nord que tregui la contaminació de la Gran Via, el pàrquing del centre, el Rectangle del coneixement, amb el Taulí, l’ESDI, l’Autònoma, i l’Aeroport, un Sabadell amb més càmeres i il·luminació que la faci una ciutat més segura, amb més neteja i cura del parc fluvial del Ripoll, perquè com diem des del Govern: tots els diners al carrer.
Crec sincerament que la política d’avui només es pot entendre a través de la vocació de servei i defensant els nostres ideals, des de la màxima noblesa i honestedat. I és això el que intentem fer, i tant de bo ho puguem seguir fent.
Josep Pla deia: “La Política és l’art de construir una vida en comú”. Doncs cal tenir capacitat d’arribar a acords, i voluntat per crear-los, perquè tenim l’obligació de fer de Sabadell una ciutat millor.