Ara hi ha molta gent indocumentada que considera que no hi ha cultura religiosa i que això fa que les noves generacions quan van a un museu no sàpiguen interpretar una obra d’art. La generació que va viure el franquisme te síndrome d’Estocolm. Els que van ser adoctrinats en el nacionalcatolicisme no tenien cultura i menys religiosa. Tenien un catecisme tronat. Per poder interpretar un quadre cal tenir nocions d’història de l’art, no de teologia. Això és el que s’explicava a les escoles franquistes: “Las mujeres íberas llevaban sobre la cabeza un aro de hierro que servía para echar sobre él un velo con el que a menudo se cubrían la cara. La misma Dama de Elche aparece con la cabeza y el cuello pudorosamente cubierto de paños. Parece que las primitivas mujeres españolas estaban nada más que esperando que se levantara la primera Iglesia de Cristo, preparadas ya con sus tocas para asistir a la primera misa”.
Aquest article va dedicat a tots aquells indocumentats que defensen el nacionalisme essencialista i als que creuen que les festes de Nadal son immutables perquè Catalunya serà cristiana o no serà. Anem a pams. El natalici dels principals déus solars joves de les cultures agràries precristianes –com Osiris, Horus, Apol·lo, Mitra, Dionisos (anomenat el Salvador) etc.- ja es situaven durant en el solstici d’hivern. Els romans celebraven Saturnalia entre el 17 i el 23 mes de desembre després de la cerimònia hi havia grans festejos i banquets. També a l’Egipte Antic es creia que Isis, la verge Reina dels Cels, queda embarassada el mes de març i dona a llum al seu fill Horus al final de desembre que era representat com un nounat (sovint recolzat en un pessebre) amb cabells daurats i el disc solar sobre el seu cap.
No és fins als anys 354 i 330, durant el pontificat de Liberi (352-366), que es va prendre per data immutable la nit del 24 al 25 de desembre. Quan va néixer Jesús? El papa Juan I (523 a 526) encarrega la datació de Jesús l’encarnació el 24 març i el naixement el 25 desembre. També data als 33 anys la mort de Jesús. Ara se sap que en devia tenir entre 41 i 45 i que l’any de naixement és entre el 7 o el 6 abans de crist.El pessebre va arribar per primera vegada a Espanya al segle XVIII el rei Carles III que el porta de la tradició italiana de Nàpols. És a dir el net de Felip V, el que va liquidar l’estat català i imposa el decret de Nova Planta, és qui ens va portar el pessebre.
Com deia Eric Hobsbawm les tradicions son sempre una invenció.Hi ha una dita catalana que diu “per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre.” Però com pot créixer el dia si el 13 de desembre el sol minva? L’any 1582 es fa una reforma del calendari julià amb la reforma gregoriana i es suprimeixen deu dies. El dia de Santa Llúcia el canvien de dia, el passen del 23 i el posen el 13.
La celebració dels Reis no serà fins al segle V i la tradició de portar joguines per a la mainada és de mitjans del XIX. La tradició dels reis es va copiar de la tradició nòrdica i centreeuropea. Els presents per als adults son conseqüència directa de la societat de consum. I els canelons son un plat italià amb crema francesa beixamel, és d’inicis del segle XX. Conclusió sobre el Nadal. Com que els catalans sembla que no ens agrada fer nens, quan en neix un muntem un gran sarau que dura 2.000 anys. I per cert Jesús era palestí.