En un d’aquests sopars frívols als quals darrerament vaig, ha sortit a la conversa: “no trobeu que un comentari positiu d’una dona envers una altra dona, té més valor que aquell compliment que et pugui fer un home?”. Aquest pensament patriarcal que les dones entre nosaltres som unes dolentes i envejoses és una premissa que es van inventar uns senyors cap allà a la prehistòria, mentre es fumaven uns puros asseguts a les seves butaques de pell i reflexionaven en el fet que si no hi feien alguna cosa, nosaltres, governaríem el món.
I trobo que fem pocs elogis aquests dies, en un moment en què milers de dones semblem CEOs d’una gran multinacional gestionant la logística familiar a cop d’Excel i canelons. No hi ha comentaris positius desorbitats per la feina que hem estat fent entre totes: embolicar mitja vida, comprar l’altra mitja i cuinar per vuit-cents. Nadal és un matriarcat mentre parim persones, treballem també fora de casa, consolem les amigues i entretenim a nous nòvios. Per això, segur que va ser durant les festes, que es van inventar que nosaltres només podíem competir, perquè sent malabaristes emocionals i equilibristes vitals, si tinguéssim el cap clar, ens aliaríem i seríem les mestresses del món sencer. Així que més ben enfrontades per treure’ns poder.
Us demano que en aquest tram final de vacances nadalenques, sigueu amables amb tothom i sobretot amb les qui s’encarreguen de pràcticament de fer-ho tot. I als qui mig ajuden o als qui es presenten amb les mans buides a un dinar per vint-i-cinc arribant a misses dites, quan el menjar està servit i seuen a taula tot dient: i lo meu sense glutenvegàilacticfree on és? Aquests, que vagin a fumar puros!