Hi ha una manera molt senzilla d’explicar les ordenances fiscals de Sabadell: l’any que ve els impostos, les taxes i els preus públics municipals tornen a créixer, en termes generals, un 2,5%. El govern del PSC parla d’un augment “moderat i responsable”, però existeix l’altra cara de la moneda.
Perquè un 2,5% pot semblar una xifra petita quan la mirem aïlladament. El problema és que les famílies, els autònoms i els comerciants no paguen cada any un augment aïllat. Paguen l’acumulació de tots els augments. I a Sabadell venim d’un increment del 15% el 2024, del 2,7% el 2025, del 2,5% el 2026 i d’un nou 2,5% previst per al 2027. És a dir, un increment acumulat del 24,18% durant el mandat.
Per tant, la pregunta no és només quant pagarem l’any vinent, sinó què estem rebent a canvi d’aquest esforç econòmic. Perquè els impostos han augmentat considerablement, però ha millorat en la mateixa proporció la qualitat de vida dels sabadellencs i les sabadellenques?
Des d’Esquerra Republicana no defensem que un Ajuntament no hagi de tenir ingressos. Evidentment que en necessita per mantenir els serveis públics, els equipaments i l’espai públic. El que qüestionem és que la resposta sigui, una vegada més, aplicar increments lineals sense tenir prou en compte les desigualtats socials i econòmiques de la ciutat.
Perquè Sabadell no és una ciutat homogènia. Hi ha famílies que poden assumir aquests augments sense dificultats i n’hi ha d’altres per a les quals qualsevol despesa addicional pot significar renunciar a una activitat extraescolar o arribar més justos a final de mes. Per això defensem una fiscalitat progressiva, que tingui en compte la capacitat econòmica i que serveixi també per corregir desigualtats.
Els serveis públics tenen una funció social i han de ser accessibles per a tothom. Podem parlar de piscines, de centres cívics, d’activitats per a la gent gran, del Servei d’Atenció Domiciliària o de qualsevol altre servei municipal, però al darrere de les taxes i els preus públics hi ha una qüestió de fons: quina ciutat vol construir el govern del PSC i quina responsabilitat assumeix per garantir la qualitat de vida de la ciutadania? Perquè aquestes decisions no són neutres: reflecteixen quines prioritats té el govern, quin valor dona als serveis públics i fins a quin punt vol que siguin accessibles per a tothom.
El mateix passa amb els residus, on cal avançar cap a un model que premiï qui redueix i recicla, i anem tard, o amb el comerç de proximitat, que necessita mesures que tinguin en compte la realitat dels petits negocis. El govern diu defensar el comerç de proximitat. Ho diu en molts discursos i ho compartim. Però el suport al comerç també s’ha de notar en les polítiques fiscals. Les ordenances plantegen un increment del 2,5% de la taxa de residus comercials. També afecten les taxes de terrasses, els guals comercials i la zona blava… Cada decisió pot tenir una justificació tècnica. Però totes juntes també tenen un impacte. I un petit comerç no té la mateixa capacitat d’absorbir increments que una gran activitat econòmica.
El problema no és només que augmentin els impostos. El problema és que els ingressos de moltes famílies no creixen al mateix ritme que el conjunt de les despeses que han d’afrontar. Les famílies i els autònoms no han vist incrementar els seus ingressos en un 24,18% en els últims 4 anys.
Però si hi ha una qüestió que avui condiciona especialment la qualitat de vida a Sabadell és l’habitatge.
El lloguer mitjà ja se situa al voltant dels 869 euros mensuals, un 65,5% més que fa deu anys. Mentrestant, tenim al voltant de 5.000 habitatges buits i només durant el 2025 es van executar 479 llançaments a l’àrea judicial de Sabadell. I quan una família ha de destinar una part cada vegada més gran dels seus ingressos a pagar l’habitatge, qualsevol increment dels impostos o dels serveis municipals pesa més.
Davant d’aquesta realitat, no n’hi ha prou amb anunciar noves promocions d’habitatge públic. Cal accelerar-ne la construcció, mobilitzar els pisos buits, perseguir els usos fraudulents del lloguer temporal, actuar davant els grans tenidors i incrementar la compra d’habitatges mitjançant el tanteig i retracte. També cal transformar Vimusa perquè tingui més capacitat de construir, adquirir i gestionar habitatge, l’atenció a la ciutadania i impulsar una Oficina Antidesnonaments que permeti acompanyar i intervenir abans que una família perdi casa seva.
I aquí és on apareix la nostra principal discrepància amb el govern del PSC. No podem continuar demanant més esforç econòmic a la ciutadania mentre els problemes que més condicionen la seva qualitat de vida continuen sense una resposta suficient.
Perquè els impostos no són només una qüestió de percentatges o d’equilibri pressupostari. Són una eina per decidir quin model de ciutat volem. Una ciutat on els joves puguin emancipar-se, on les famílies puguin arribar a final de mes sense viure permanentment amb l’aigua al coll, on les persones grans puguin envellir amb dignitat i no es vegin abocades a perdre casa seva, on els serveis públics siguin accessibles, on el comerç de proximitat pugui resistir i on les diferències entre barris es redueixin. En definitiva, una ciutat que protegeixi les persones al llarg de totes les etapes de la vida i que no deixi ningú enrere per motius econòmics o pel barri on viu.
La ciutadania de Sabadell ha assumit un esforç fiscal important durant aquest mandat. I té tot el dret de preguntar-se si aquest esforç s’està traduint en una millora real de les seves condicions de vida.
Perquè pagar més només té sentit si també podem viure millor. I aquesta hauria de ser la prioritat del govern municipal.
Sílvia Renom és Portaveu d'ERC Sabadell