Han passat ja dos anys des de l’aprovació de les noves taxes de residus a Sabadell. El que resulta més preocupant no és només l’increment de la factura que paguem els ciutadans, sinó el fet que encara avui no sabem què pensa fer l’Ajuntament per millorar els baixos percentatges de recollida selectiva i, sobretot, per reduir els costos creixents de portar la brossa a l’abocador de Vacarisses.
1. Una taxa sense projecte de fons
Fa dos anys va néixer una protesta veïnal arran de la decisió del govern municipal de crear una nova taxa anomenada de tractament de residus i de delegar-ne la gestió al Consell Comarcal. Aquella decisió es va justificar apel·lant a Europa i a la normativa vigent, però no anava acompanyada de cap projecte clar per canviar el sistema de recollida, que és on realment es determina el cost final que acaba assumint la ciutadania.
Fa molts anys que es destinen recursos públics a millorar el reciclatge, però cal dir-ho clar: el model ha fracassat estrepitosament.
2. Dades que evidencien el problema
A Sabadell, l’any 2024 només es recollia selectivament el 36,72 % dels residus, una xifra molt baixa si es compara amb els objectius europeus (65 % l’any 2035) i fins i tot amb la mitjana del país. A Catalunya, el percentatge global de recollida selectiva l’any 2024 no superava el 47,29 %, una dada que confirma que el problema és estructural, però que en el cas de Sabadell és especialment greu. (Font: Agència de Residus de Catalunya – https://estadistiques.arc.cat/ARC/#).
Amb aquests percentatges, el resultat és inevitable: la major part dels residus acaba com a fracció resta, i la fracció resta va directament a planta de tractament o a l’abocador, amb un cost econòmic molt elevat.
3. Europa no obliga a pagar més, obliga a reciclar millor
La política de la Unió Europea és clara i no admet subterfugis:
obliga a repercutir a la ciutadania el 100 % del cost real de la recollida, el transport i el tractament dels residus,
i estableix penalitzacions cada vegada més elevades per a tot allò que acaba a l’abocador.
Això vol dir que cada tona de residu mal separada té un impacte directe en la taxa que paguem.
4. El cost real de no separar bé
Posem un exemple senzill però revelador. Quan una tona de residus generats a Sabadell no es separa correctament i acaba com a fracció resta, el cost de portar-la a la planta de tractament o a l’abocador de Vacarisses se situa aproximadament entre 145 i 175 € per tona. En aquest import s’hi sumen el cost del tractament, el transport i, sobretot, l’impost ambiental, dissenyat perquè augmenti any rere any.
En canvi, quan aquesta mateixa tona de residus es separa correctament —paper, envasos, vidre i una fracció orgànica neta—, el cost municipal cau en picat. Les fraccions reciclables tenen un cost molt baix, i l’orgànica ben separada es pot tractar amb un cost molt inferior. En aquest cas, el cost total se situa aproximadament entre 30 i 50 € per tona.
La diferència és de més de 100 € per tona !!
5. Quant ens costa mantenir el sistema actual?
Si fem un càlcul senzill, veiem clarament l’impacte econòmic del model actual de contenidors.
Sistema actual (contenidors de carrer – 2024)
Residus totals: 91.326 tones
Recollida selectiva: 36,72 %
Cost total estimat: 11.790.617,50 €
Escenari alternatiu (porta a porta – 80 % selectiva)
Mateixes tones totals
Cost total estimat: 6.849.431,25 €
Estalvi potencial anual: 4.941.186,25 €. Estalvi per habitant: 22,30 € / any
6. El problema no és la taxa, és el sistema
La conclusió és evident: no és la taxa el problema, sinó el sistema que genera residus cars. Com més rebuig produïm, més paguem. Com menys fem per reduir-lo, més cara serà la factura l’any següent.
7. La clau: la matèria orgànica
Si hi ha una fracció clau en tot aquest sistema és la matèria orgànica: Pesa molt, Encareix enormement el rebuig quan no es separa bé, i, en canvi, és fàcilment gestionable si es fa correctament.
En els habitatges amb jardí o pati, el compostatge casolà és la solució més eficient, més barata i més sostenible. Quan l’orgànica no entra al sistema municipal perquè es composta a casa, el cost per a l’Ajuntament és pràcticament zero: no hi ha transport, no hi ha tractament i no hi ha abocador.
Per això, en qualsevol política de residus seriosa, el compostatge casolà hauria de ser obligatori i fortament premiat en habitatges amb espai suficient.
Resulta, doncs, incomprensible que a Sabadell s’hagi reduït la bonificació de la taxa de residus per al compostatge casolà del 90 % al 50 %. És exactament el missatge contrari al que cal donar. Qui estalvia diners públics i redueix residus hauria de ser premiat, no penalitzat.
8. Apostar per contenidors és perpetuar el problema
Mentrestant, el govern municipal, en lloc d’apostar per un canvi de model com el porta a porta, ha decidit consolidar el sistema de contenidors de carrer. Només aquest any destinarà 14 milions d’euros a renovar la flota de vehicles de recollida, una inversió que perpetua un sistema ineficient i car.
Ens diran que ara canviaran els contenidors per contenidors amb targeta individual per millorar el reciclatge. Fals, els residus seguiran sent anònims i qui no vol reciclar ho seguirà fent impunement.
9. Europa no és l’excusa
El govern continua instal·lat en el relat de “Europa ens obliga”, evitant assumir el fracàs del sistema actual i sense obrir un debat real amb la ciutadania. Cal recordar que ja l’any 2017 es va començar a treballar per implantar un sistema de recollida radicalment diferent —el porta a porta— capaç d’assolir percentatges de reciclatge propers al 80-90 %, però aquell projecte va ser aturat pel govern actual.
Tenir un sistema basat en contenidors de carrer, residus anònims i una contracta cara i ineficient no ajuda a reciclar. I ara ja sabem que allò que no es recicla acaba a l’abocador, i l’abocador es paga a preu d’or.
10. La pregunta final
La comparació és clara: mentre els municipis que han apostat pel porta a porta superen habitualment el 80 % de recollida selectiva i redueixen costos, Sabadell continua per sota del 37 %, assumint any rere any un sobrecost milionari que paguem els veïns.
Arribats a aquest punt, la pregunta és inevitable:
Què pensa fer l’Ajuntament de Sabadell per reduir els costos, no llençar a les escombraries 5 milions d’euros anuals i, alhora, complir amb els objectius de la Unió Europea, que estableixen assolir almenys un 65 % de reciclatge o reutilització i limitar el rebuig a abocador al 10 % l’any 2035?
Esperem una resposta.....