Molta gent està espantada per l’augment del feixisme entre un part dels nois joves. Una de les coses que es pot fer, cal fer-ne moltes més, és recuperar la memòria militant antifeixista dels sabadellencs. Si no després fotrem la culpa als joves, quan han estat els grans els culpables de la desmemòria. D’entrada cal dir que vam deixar que els sabadellencs als camps nazis es morissin sense homenatges. Molt recentment les activitats del Museu d’Història de Sabadell i de l’Arxiu Històric de Sabadell han aconseguit per fi saber el nombre exacte de sabadellencs que van anar a parar als camps de concentració nazis i quants hi van morir: 63 hi van anar a parar dels que 40 hi van morir.
Està a punt de passar el mateix amb els resistents contra el franquisme i la transició. No deixem que tots els vells resistents morin sense homenatges. Faig dues propostes. La primera fer un homenatge a la mítica “Comisión Interramos” que va engegar i conduir la Vaga General de febrer de 1976. Cal dir que és l’única vaga general ciutadana d’Espanya que a més va fer caure el govern municipal franquista. Ara, al mes de febrer, ha estat el 50 aniversari i hauria estat una gran ocasió per fer-ho. Es podria donar la medalla d’or de la ciutat als nostres herois locals: José Luis Valdivieso Álvarez, Francisco Fernandez Andújar, Andrés Macías Bellerino, Francisco Morales Sánchez, Álvaro Garcia Trabanca, José Ramírez Ruiz, Luis Gallego Ruiz, Francisco Ruiz González, Carmelo Ruz Bonilla, Manuel Cañadas Romero, Cándido Capilla Gómez. Cal que la ciutat els doni les gràcies als vius o a les seves famílies dels que han faltat. I amb ells, a tota aquella gent anònima que representen.
La segona proposta és que l’Ajuntament de Sabadell creï una col·lecció de llibres amb un acord amb una editorial amb el nom de “Tomàs Viladot”. Viladot era advocat, jutge municipal que va fer el primer casament civil l’any 1879, va ser primer tinent alcalde i alcalde accidental el sexenni revolucionari del 1869 i l’any 1892. Va ser republicà federal, obrerista, va crear l’escola laica de la Institución Libre de Enseñanza a la ciutat i Venerable Mestre de la lògia Osiris de Sabadell amb el nom simbòlic de Justiniano.
Es podria fer una col·lecció de testimonis de la memòria militant a la ciutat. Es tractaria d’encarregar a joves historiadors locals biografies dels principals personatges de la resistència sabadellenca. Una primera proposta podria ser convertir en llibre les entrevistes gravades realitzades l’any 2000 per Xavier Domènech en el marc del projecte “Història oral i militància sindical. Biografies obreres. 1939-1978” organitzades per la Fundació Cipriano García en conveni amb l’Ajuntament de Sabadell, i són: Antonio González González, Remei Bona Puigvert, Álvaro García Trabanca, Ángel Rey Navarro, Joaquín Zamoro Tejeda, Manuel Navas Escribano, Francisco Morante Fernández, Ginés Fernández, Antoni Farrés i Sabater, Antonio González Merino, Francisco Morales Sánchez, Lluís Casanovas Riera, Juan Ignacio Valdivieso Álvarez, Resurrección Fernández, Jerónimo Vázquez Rey. La d’Antoni Farrés la vaig transcriure i la vam publicar plegats amb Xavier Domènech a: “Quan els obrers van assaltar l’Ajuntament. Antoni Farrés i Sabater (4 d’abril de 1945 - 13 de febrer de 2009)”. Angle editorial, Barcelona, 2015.
L’alternativa és no fer res i donar la culpa als joves de l’ascens del feixisme a la ciutat.
Els grans veuen al mirall dels joves els seus defectes. I els projecten. Molta barra.