Ara hi ha gent indocumentada que s’ha fet un embolic amb els comunistes. Qui més va lluitar per portar la democràcia i la llibertat a Espanya, a Catalunya i a Sabadell, van ser els comunistes. Els comunistes són la gent que va suportar més anys de presó, més tortures, més resistència, i que van organitzar més manifestacions i més vagues contra una dictadura feixista.
Em permetreu que posi alguns exemples de la memòria personal d’aquells dies. La revista clandestina de la Joventut Comunista de Catalunya (JCC) Jove Guàrdia titula l’octubre del 1975 “Morir matant” i l’editorial tenia un títol d’humor negre: “Abreviemos por favor”. Mentre agonitzava Franco, a Sabadell 95 joves signem amb noms i cognoms un manifest exigint la majoria d’edat i dret a vot als 18 anys, la llibertat i l’amnistia. Es va repartir per tota la ciutat a partir del dia 26 de novembre. Es presenta en un acte al pavelló d’esports el 22 de febrer del 1976. A l’acte es crida: “Visca Catalunya Lliure” i “Burrull dimite, el pueblo no te admite”. La policia desbordada no detén ningú dels 95 joves. Ja no pot. Es tracta d’una nova generació que irromp a la ciutat i que és imparable. Per exemple, un dissabte a la tarda militants de la JCC vam anar a penjar cartells contra la dictadura a plena llum del dia. Òbviament, van detenir desenes de joves amb cartells i galledes plenes de cola. Un d’ells en sortir va tornar a entrar per veure si li tornaven la galleda.
L’endemà de l’acte al Pavelló d’Esports, s’inicia la mítica vaga general d’una setmana, el 23 de febrer del 1976. Una mobilització que és la més gran que s’ha fet a la ciutat en tota la seva història. Al final, cau el govern municipal franquista encapçalat per José Burrull. El 28 de gener del 1977, fins i tot es fa un míting de la JCC de Sabadell, encara clandestina, al Teatre La Faràndula amb 1.500 joves. El cartell penjat per tota la ciutat deia: “Per la Joventut, la llibertat i el socialisme”, òbviament sense el logotip de la JCC. Ni els organitzadors sabem per què ens van donar permís. Creiem que segurament els franquistes volien copsar la nostra capacitat de mobilització. A tot Espanya només se’n va fer un del PSUC a Terrassa i un de la JCC a Sabadell. Tots dos van ser un èxit sensacional. El 20 de juny del 1976 se celebra al camp de futbol del Sabadell el Festival Pobles d’Espanya a Sabadell, organitzat oficialment pels centres juvenils de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell, en realitat impulsat pel comitè local de la JCC de Sabadell. Hi van cantar Lluís Llach, Oskorri, Labordeta, Al Tall, Morente, Uc i Elisa Serna, amb més de 15.000 joves. El mes següent, passa per la ciutat la Marxa de la Llibertat (20 d’agost del 1976), organitzada per gent molt jove antifranquista i entre ells molts de la JCC. Alguns van ser detinguts tantes vegades que la policia no sabia què fer. A Sabadell, és clar, a les eleccions municipals d’abril del 1979 guanya el PSUC.
Fraga Iribarne, ministre franquista i fundador d’Alianza Popular, ara Partit Popular, a les seves memòries va escriure: “Aún falta un análisis serio de lo ocurrido en Vitoria; y que se intentó también en Sabadell: una ocupación de la ciudad, como la de Petrogrado en 1917. Los que creaban un ambiente de presión sobre el gobierno para que perdida la calle, diera paso a un gobierno provisional, como en 1931”. Vam guanyar el carrer, llàstima que no aconseguíssim la república.