En aquest país es nota que s’acosten les eleccions municipals quan de cop i volta la ciutat s’omple d’obres que apareixen com bolets a la tardor després d’unes bones pluges de final d’estiu. Només cal passejar-se una mica pels carrers i les places del centre o de qualsevol barri per comprovar que, efectivament, la maquinària electoral està en marxa. Els governants saben que aquesta és la millor manera que tenen perquè els ciutadans vegin que fan coses i enlloc no desaprofiten l’ocasió per fer-ho notar amb independència del color polític de cadascun d’ells. És una pràctica transversal que funciona sense excepció a totes les grans ciutats i naturalment també a Sabadell.
A un any vista dels comicis locals –previstos per a l’últim diumenge del mes de maig del 2027–, moure’s en aquests moments, sigui a peu sigui amb cotxe, per qualsevol racó de la ciutat és topar indefectiblement amb una obra o altra. N’hi ha hagut, n’hi ha o n’hi haurà al carrer de Sant Antoni, al carrer de l’Església, a la plaça de Mossèn Geis, a la carretera de Prats de Lluçanès, a la plaça de la Creu Alta, al carrer de Sant Isidre, a l’aparcament al solar de davant d’El Corte Inglés, a l’avinguda de Francesc Macià, a la plaça de Gernika o a la ronda de Collsalarca, només com a petita mostra d’un catàleg molt més extens. Algunes són obres realment necessàries, com la renovació de les voreres de la carretera de Prats de Lluçanès, que feia temps que estaven fetes un desastre. Altres no s’acaben d’entendre, com la reforma del carril-bici i de les jardineres de l’avinguda de Francesc Macià, perquè no inclouen la millora de l’enrajolat per on passen els vianants, que en alguns trams està completament aixecat i és un perill per als qui hi transiten, que fàcilment s’hi poden entrebancar i caure. Altres són equívoques, com les de l’aparcament del solar de davant d’El Corte Inglés, on no se sap si s’hi ha de construir un auditori o ubicar-hi els nous jutjats. Altres són pitjors que el que vulgarment es coneix com l’obra de la seu, com passa amb la plaça de Mossèn Geis. I encara altres costa veure quin sentit tenen, com és el cas de la reforma de la plaça de la Creu Alta, que no se sap quina és la necessitat que impulsa a fer-la.
En tot cas, per què aquestes obres sí que es fan i n’hi ha altres que no? Perquè de voreres en mal estat i de carrers amb sotracs la ciutat n’és plena i n’hi ha que no s’han arreglat mai. Els criteris amb què es fan unes coses i no se’n fan unes altres és el que sempre queda més difús, atès el caràcter discrecional que solen caracteritzar aquest tipus d’actuacions, i el que, segons com, sobretot quan els motius no són gaire clars, pot donar peu a interpretacions malèvoles. Succeeix si fa no fa el mateix amb l’arbrat que sol acompanyar moltes de les obres en qüestió, perquè sovint no s’entén per què s’arrenquen arbres aparentment en bon estat per després haver-n’hi de tornar a plantar de nous.
Mentrestant, les grans realitzacions continuen empantanegades, acumulen retards i no s’acaben de desencallar mai. A Sabadell és el cas del pàrquing subterrani del centre, el del passeig de la Plaça Major que s’ha d’unir amb el de la plaça del Doctor Robert, que en funció dels últims acords presos per l’equip de govern municipal sembla que serà una realitat el 2028. O de l’anomenat Portal Sud, que l’únic interès que tenia a refer-lo era resoldre definitivament l’accés a l’aeroport, que, en canvi, mai no ha sigut una prioritat del projecte i en teoria no és previst que es faci fins a la tercera i última fase, al llarg d’aquest any.
Tot plegat, amb el benentès que, en el cas de Sabadell, Marta Farrés no té, ara com ara, cap opositor que li faci ombra i, en conseqüència, no caldrà que faci gaires esforços per revalidar un cop més el triomf en nom del PSC.