Ens han fet creure que som capaços de tot i que no hi ha res que se’ns resisteixi. Que amb un simple tutorial de YouTube de cinc minuts podrem resoldre un problema i, d’aquesta manera, ens estalviarem haver de contractar algú que realment en sàpiga. Amb el temps, de vegades no cal esperar gaire, t’adones de l’error. El que és barat surt car. En aquests casos, que bé que va poder comptar amb professionals.
Vivim en una època en què es premia la immediatesa i sovint això ens porta a la improvisació. I, com no, apareix la màxima de “per què he de trucar a algú que em cobrarà, si segurament ho puc arreglar o solucionar jo sol?”. En aquests casos, jo soc més d’allò que ens explicaven abans: sabater, a les teves sabates. Perquè no es pot ser aprenent de tot i mestre de res.
Aquesta autoestima desmesurada s’agreuja amb l’arribada de la intel·ligència artificial. Una cosa és preguntar a la IA la recepta per fer un pastís de formatge. Una altra molt diferent és endinsar-nos en especialitats molt més complexes sense tenir ni idea del tema —digueu-ne electricitat, fontaneria, tecnologia en general—. En aquests casos, sens dubte, el millor és tractar amb professionals. Però professionals de debò. Per això defenso posar en valor la importància de l’especialització, per sobre de voler ser homes i dones orquestra que aparentem saber de tot. El retorn de les escoles industrials o les d’arts i oficis, on els joves aprenguin de veritat un ofici i el desenvolupin a la vida real, al camp de treball. Vivim a l’època dels titols universitaris, tothom amb carrera pero no tants amb oficis que aportin valor. Necessitem una vertadera formació professional.
El professional no només detecta el problema amb més rapidesa, sinó que el soluciona pensant a evitar que torni a produir-se. Probablement el vídeo de YouTube que has reproduït i pausat quinze vegades es salta aquest pas. I aquí hi ha la clau: no n’hi ha prou que “funcioni ara”, el que importa és que funcioni demà.
Confiar en un professional també és una forma de respecte: respecte pel coneixement, per l’ofici i pel temps invertit a aprendre. No tot és substituïble ni automatitzable, per molt que ens ho vulguin vendre així. Hi ha experiència que no es descarrega, intuïció que no es copia i criteri que no s’improvisa.
Potser no és una idea moderna ni revolucionària, però sí tremendament necessària en aquests temps: acceptar que no ho sabem tot i que deixar treballar qui en sap és, en realitat, una de les decisions més intel·ligents que podem prendre.
Fa ben poc vaig tenir problemes amb un equip de so que arrossegava des de feia temps. D’aquells grans, dels que faries servir en una revetlla a l’aire lliure, amb molts canals i cables. Em tenia martiritzat: sorolls estranys, talls i fallades intermitents. Vaig provar solucions, canviar cables, tocar configuracions i vaig buscar opinions a internet. Res de res. Fins i tot em vaig plantejar llençar-lo i comprar-ne un de nou. Però, escolta, vaig tenir la brillant idea de trucar a algú que en sabia. Quina meravella! Amb ben poc esforç va detectar el problema i va saber com solucionar-lo.
No és màgia, són els seus anys d’experiència i de formació. Hores dedicades a aprendre i a entendre com funcionen les coses. Coses que, sens dubte, no s’aprenen en un vídeo accelerat que només busca aconseguir “likes”.
¡Contractem professionals i deixem que es guanyin la vida, home!