Les reunions nadalenques ens permeten comprovar la gran addicció que presentem a les pantalles i a les noves tecnologies. És rara la conversa en què no intervé un telèfon mòbil, ja sigui pel mateix desinterès d’alguns envers la propia conversa, ja sigui per consultar alguna dada o fer alguna fotografia per compartir a les xarxes.
Avui estrenem any i, com cada any nou, arriba carregat de desitjos i propòsits: fer més esport, menjar més sa, estalviar una mica més o viatjar més que l’any anterior. Jo, per a aquest 2026, en demano un de senzill però amb una connotació molt profunda: que llegim més.
Llegim poc. Cal llegir més, i m’hi val qualsevol cosa. El simple fet de llegir, sigui el que sigui, ens obre la gana de la lectura. És clar que a aquelles persones que no tenen l’hàbit lector no els recomano que avui, 1 de gener, obrin un Don Quixot de la Manxa de Cervantes, ni tampoc Crim i càstig de Dostoievski. Amb una alta probabilitat abans d’acabar el primer full desistiran i no ho tornaran a intentar. Acostumats a l’estil que han instaurat les xarxes socials només aguantem titulars, com més curts millor, i el nostre cervell s’hi ha habituat tant que el simple fet de llegir un paràgraf o una frase una mica llarga ja se’ns complica i l’hem de rellegir per poder-la entendre.
Comencem, doncs, a llegir tot el que ens caigui a les mans, i d’aquesta manera generarem l’hàbit. No caiguem en la tendència fàcil de fugir tot allò que requereixi un mínim de paciència i lectura. Per què aquesta insistència en el retorn a la lectura? Perquè cal llegir més, i no per aparentar ni per engreixar prestatgeries, sinó per guanyar criteri. Per pensar millor. Per no empassar-nos sense mastegar els buls que circulen diàriament, les mitges veritats interessades, els discursos simplistes que ens prometen solucions fàcils a problemes complexos. Llegir és un acte d’amor cap a nosaltres mateixos i de criteri profund.
Vivim en un temps de soroll constant, de titulars dissenyats per provocar ira o adhesió immediata, d’opinions ràpides que no deixen espai al dubte. Davant d’això, els llibres ens obliguen a aturar-nos, a reflexionar, a fer-nos preguntes. A acceptar que gairebé res és blanc o negre, i que comprendre el món requereix temps, esforç i sensibilitat pels matisos. Llegir no et converteix en un superheroi ni et garanteix no equivocar-te, però sí que et fa menys manipulable.
Els estudis ens diuen que els nens que tenen biblioteques a casa desenvolupen habilitats cognitives per sobre de la resta. Tenen millor vocabulari, s’estimula la seva imaginació i milloren el seu rendiment acadèmic, entre molts altres elements positius. Si això és així en els infants, imaginem en els adults. Pràcticament tot és als llibres: l’amor, l’odi, la pèrdua, la justícia, la injustícia, l’esperança, el dubte, la fe i un interminable etcètera. Als llibres s’hi sintetitzen segles i segles de coneixement a l’abast dels nostres ulls. Autors que van dedicar tota la seva vida a escriure un llegat que a nosaltres només ens cal llegir i prendre’n nota.
Que bo seria que en aquest nou 2026 trobéssim el silenci per poder llegir més i millor, per assimilar aquest nou coneixement i incorporar a la nostra vida tot allò que ens faci millors i més humans. Una societat que llegeix, sens dubte, serà una societat més lliure, una mica més sàvia i més difícil d’enganyar.
Llegirà algú el meu desig?