Periòdicament, en aquesta tribuna he anat reclamant la regularització dels immigrants que tenim aquí. He dit sempre que no podem integrar els centenars de milions de pobres que hi ha al món, però els que són aquí sí. És insuportable que un 15% dels catalans no tinguin papers, ni drets polítics. Una vergonya. Des del 2020 hi ha hagut un moviment ciutadà a favor de la regularització. Per presentar una iniciativa legislativa popular (ILP) es necessiten a Espanya 500.000 firmes. 900 entitats en van aconseguir 700.000 i les van presentar al Congrés. La ILP es va aprovar l’abril del 2024 amb el vot de tothom menys de Vox. La proposta, però, romania al Congrés de Diputats des d’aquells dies. Quasi dos anys. Gaire pressa no tenia el PSOE.
Ara s’ha fet un primer pas. Falten els drets polítics. Si fos per a mi donaria la nacionalitat catalana (en una república catalana independent) a tots els que són aquí, així els partits polítics s’haurien de dirigir a aquest 15% quan hi hagi eleccions i posar gent immigrada a les seves llistes. Ara, per un acord entre el PSOE i Podemos (molt bé els de Podemos que han prioritzat aquesta proposta), tira endavant la proposta. Només feia falta un decret! Mira que era fàcil!
Els republicans sempre hem d’estar a favor dels immigrants. En primer lloc, perquè cada dos per tres la reacció espanyola ens obliga a emigrar. Heinrich Himmler li pregunta a Ramón Serrano Suñer, ministre d’Assumptes Exteriors espanyol, “què en fem, dels republicans?” (els dels camps nazis). Serrano li respon: “No són espanyols”. És a dir, els republicans sempre estem a punt de ser apàtrides.
Els catalans que estan en contra d’aquesta regularització no saben que Catalunya està formada per immigrants des de sempre. Jaume Vicens Vives deia que Catalunya som “un poble de marca de frontera, de passadís”. Pierre Vilar deia que el “mestissatge és ben bé la característica més clara del poblament català”. I després Josep Fontana, Josep Termes i amb ells el PSUC, donen peu a la idea de: és català qui viu i treballa a Catalunya. Francesc Candel, amb el llibre Els altres catalans, crea el símbol d’aquesta potent idea que fins i tot Jordi Pujol amb un gir espectacular, el glossa positivament.
Catalunya ha estat, de sempre, un lloc de trobada i mestissatge: ibers, fenicis, romans, musulmans, carolingis, francesos, però també, al llarg dels segles XIX i XX, valencians, murcians, aragonesos, castellans, andalusos, extremenys, gallecs, i més recentment nord-africans, llatinoamericans i indostànics.
Qualsevol persona mínimament llegida sap que les races no existeixen. Ara, amb les proves d’ADN sabem del tot que les diferències biològiques entre els humans són pràcticament inexistents, llavors d’on ve el racisme? Us ho diré bé clarament: de l’estupidesa i la postmodernitat. Hi ha passerells indocumentats que diuen que són millors perquè han nascut aquí. És una idea ximple, perquè, de fet, ningú et pregunta on vols néixer. Digueu-me, sincerament, algú pot escollir lliurement néixer a Ripoll? I si hi neixes, per què algunes persones acaben parlant com un caporal de carlins cabrejat?
Aquí, si algú vol acabar amb els immigrants, haurien d’acabar amb tots els vuit milions de catalans. Seria com un enorme suïcidi col·lectiu. Ho va intentar Felip V i Franco.
Avui celebrem aquesta gran victòria de la regularització, de l’humanisme, l’esquerra i del republicanisme.