Fa cinc anys vaig fer un article exposant alguns casos de pastisseries de l’Empordà que no s’adaptaven a les necessitats del mercat. Però què ha passat al cap de cinc anys? Han tancat? S’han adaptat? Ara ho veurem.
Primer parlarem d’una pastisseria d’una capital de l’interior. A l’aparador no hi havia cap pastís. Els dies de festa major o el cap de setmana a mig matí ja no tenien res. Fins i tot, d’algunes especialitats no n’hi havia ni quan obrien. Dèiem també que era una mostra de l’empresa que l’avi crea i fa créixer, els fills la mantenen i els nets la perden.
Avui, tenen de tot a qualsevol hora, l’aparador està ple de pastissos i fa goig. Fins i tot, el ventall de productes s’ha ampliat. Què ha passat? Els nets es van posar les piles? Ni pensar-ho! De fet, els nets varen perdre la pastisseria: la van traspassar a un xocolater del barri marítim de Sabadell.
El traspàs és un cas per evitar que les empreses tanquin, especialment quan un es jubila o és incapaç de gestionar el llegat. Hi ha entitats com Reempresa que hi ajuden. A Sabadell tenim aquest servei que gestiona l’Oficina d’Atenció a l’Empresa de l’Ajuntament de Sabadell.
Però tornem al cas perquè és molt interessant. L’objectiu del xocolater no era només salvar una pastisseria, ans ampliar el seu mercat. Així, ara ven a Barcelona les especialitats de la pastisseria. I a l’Empordà, les xocolates que elabora al seu obrador original i, per això, ara hi ha un ventall de productes molt més gran.
Exemples similars els trobaríem amb els torronaires i xocolaters d’Agramunt que estaven en total decadència, però va venir un pastisser de Barcelona, els va comprar per quatre duros. Va desestacionalitzar el consum del torró que, amb creacions innovadores, ha passat a ser unes postres de tot l’any.
Anem a un altre dels casos que mencionàvem. Una pastisseria davant de mar que obria de 4 de la tarda a 10 del vespre perquè venien gelats. No obrien abans perquè, si no, “haurien de comprar taules, cadires i una cafetera”. I què ha passat? Doncs que el cas de negoci era tan clar que van comprar tot el mobiliari, la cafetera i ara obren al matí a les 8 per poder esmorzar. Encara més, han ampliat el negoci amb un altre local on només venen gelats... tot el dia.
També voldria mencionar el cas d’una fleca d’una altra capital. Van refer tota la botiga i s’han enfocat en pans i brioixeria d’alt valor afegit. Només passes per davant i ja et venen ganes d’entrar-hi. I quan tastes el pa, tornes a comprar-ne.
Com dèiem, el mercat està ple d’oportunitats, però s’han de saber aprofitar. Mai res és estàtic. El que funcionava abans ara potser ja no és vàlid, però segur que han sorgit nous mercats i noves oportunitats. No hi ha més remei que adaptar-se.
Ja ho va dir Darwin: “No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que millor s’adapta al canvi.”