Aquests dies a Sabadell ha saltat la polèmica sobre el cartell que la Comissió de Festes Populars de Sabadell ha presentat per anunciar les Barraques de Festa Major d’enguany. El cartell és una obra de Laia Dalmases, artista sabadellenca que ha explicat a través de xarxes socials els detalls en què s’ha inspirat. La creació és, clarament, una expressió de sàtira política que assenyala el poder i els privilegis dels qui l’ostenten. Denuncia un model de ciutat grisa en què la cultura i la dissidència són limitades i castigades i, ai las!, s’ha complert la profecia. El que es denuncia a través del cartell és, justament, el que ha acabat succeint: PSC, PP i extrema dreta posant-se les mans i al cap i criticant l’obra com si l’hagués engendrat el mateix dimoni. Acusen el cartell d’incitar l’odi i la violència i amenacen l’entitat de portar el cas a la Comissió de la Convivència.
Primerament, caldria que aquests que es mostren tan crítics entenguessin el sentit del simbolisme de les imatges i entenguessin que, precisament, l’art i la cultura han estat, són i seran sempre elements de crítica i expressió de contrapoder. I aquesta és també la responsabilitat de la societat civil organitzada.
En segon lloc, cal recordar quina és la finalitat de la Comissió de la Convivència. Aquest òrgan municipal es crea el 2004 com a reacció a diverses expressions d’odi vinculades al racisme, el masclisme i l’LGTBIQ-fòbia protagonitzades per grupuscles d’ultradreta que llavors campaven per la ciutat com ho tornen a fer ara. La finalitat d’aquesta Comissió continua sent la de la lluita contra aquest tipus de discriminació que persegueix uns col·lectius minoritzats determinats. Voler aplicar els principis de la Comissió per qualsevol altre aspecte és tergiversar-ne les funcions i pervertir-ne l’esperit. Sigui com sigui, no s’actua amb la mateixa contundència amb aspectes que sí que són de la seva competència davant de les repetides expressions d’odi que vivim constantment de la mà de l’extrema dreta. Per exemple, la persecució a menors estudiants d’amazic i àrab al sud de la ciutat o les constants declaracions transfòbiques, racistes o aporofòbiques que es pronuncien al ple amb tota impunitat. Tampoc davant d’actuacions policials desproporcionades o aplicades segons perfil ètnic.
En definitiva, un clar exemple de com el conservadorisme intenta guanyar terreny en detriment de la llibertat d’expressió. Per la resta, només queda que felicitar l’artista, les entitats que promouen la vida social i cultural de la ciutat i desitjar a tothom un bon estiu i, quan arribi, una bona Festa Major, alegre i combativa.