El passat 27 d’octubre, el Teatre Principal es va omplir de memòria, cultura i ciutadania. Antics alumnes de l’Aliança, artistes, poetes i escriptors, societat civil organitzada i una gran representació del progressisme local. El Principal es va omplir de l’essència d’en Robert Ferrer.
Abans de començar l’acte, un admirat constructor de la cultura i amic d’en Robert m’ho va definir de manera clara: “Avui farem un gran acte civil d’esquerres.” I així va ser, perquè a mesura que s’anava passant per cada un dels passatges de la vida d’en Robert, podíem anar construint la seva evolució vital i política que el va portar a fer tot el que va fer. Sempre des d’una independència que no amagava mai el seu compromís progressista i republicà amb la ciutat, el país i el món.
Perquè en Robert era, i en la memòria ciutadana hauria de ser, la personificació de la necessària reivindicació de l’Ètica Civil Republicana. L’Ètica entesa com la transparència, l’honestedat i el respecte. Civil perquè sempre ho feia tot des de l’adhesió ciutadana. Republicana, per la transmissió a través de la seva acció dels valors de llibertat, d’igualtat, fer arribar la cultura a tothom com a principi, i de democràcia, a través de la transmissió dels principis dels drets humans. I en coherència a tota la seva trajectòria, el projecte de l’Aliança Francesa, des dels inicis al carrer de les Paus, passant per la via Massagué, i fins al gran projecte de la Casa Taulé.
Així, l’Aliança va esdevenir un referent de projecció cultural de ciutat, però també de societat civil articulada al voltant de la cultura i la formació d’un nou model de ciutadania, des de la independència associativa i l’acompanyament discret de tot el que pogués fer bullir l’olla a la nostra estimada ciutat, Sabadell.
Passats els anys, amb la perspectiva que el temps aporta, i sense caure en la nostàlgia del que un dia va ser, ara toca analitzar un dels aprenentatges de l’acte d’homenatge: on queda Sabadell actualment com a motor de la cultura i de la seva pròpia projecció?
Molts pensen, i alguns compartim, que la ciutat ha esdevingut un desert en aquest sentit; un desert on un seguit d’entitats, espais de creació i artistes locals viuen aïllats en petits oasis i amb la manca d’una articulació que els permeti guanyar referencialitat tot socialitzant la seva obra. Necessitem un pas endavant pel que fa al foment de la producció i la difusió artística i cultural. Ens calen agents actius d’un pol cultural que s’escampi al llarg i ample de la ciutat, tot redefinint la concepció i la projecció de Sabadell a través d’una visió crítica i incentivadora del debat ciutadà, creant alhora espais de llibertat.
Aquesta ciutat, la pedrera que molts van imaginar ara fa més de trenta anys al mapa cultural de Sabadell, i que alguns van guardar en un calaix, necessita amb urgència tornar a ser pensada, planificada i implementada, i l’Ajuntament ha d’actuar com a catalitzador i acompanyant de les iniciatives que ajudin a pujar el llistó de la cultura, l’art i el pensament crític.
En aquest sentit, cal felicitar-nos de l’aparició del Cercle Artístic Robert Ferrer, coorganitzador de l’acte d’homenatge a en Robert, qui, per cert, ho tenia molt clar, tal com es va mostrar al final de l’acte, amb una frase seva, que és tota una guia per a l’acció cultural i ciutadana, i la relació a les administracions: “Els projectes culturals han de sortir de baix, del poble, i l’administració té l’obligació de facilitar-ne la realització. Cap ajut econòmic ni cap subvenció els dona dret a apropiar-se’n; no ens ho poden prendre! Vigila!”.
Necessitem aquesta valentia, tant en l’àmbit ciutadà com institucional, per forjar una Aliança per la Cultura a Sabadell.
Guillem Fuster i Usas. Regidor de la Crida per Sabadell