Sabadell va créixer en part gràcies al Ripoll, als seus molins i a les fàbriques que s’hi van instal·lar, alguns dels quals ens interpel·len des del seu dolorós estat ruïnós, malgrat estar protegits legalment.
El Ripoll va ser durant dècades el pati del darrere i sembla que encara ho és per al govern municipal, que no el valora com a recurs natural, sinó que el tracta com un polígon més. Així ho ha demostrat impulsant conjuntament amb els propietaris de parcel·les industrials una modificació de Pla general que, si mai s’arriba a desenvolupar, portaria al riu un increment molt considerable de formigó i vehicles, i preveu fins i tot la construcció de tres grans rotondes i nous vials per a la circulació de camions. Cal dir que el problema no és la indústria, sinó el fet d’obrir la porta a tot un seguit d’activitats que generarien molta més mobilitat.
El Ripoll atresora uns valors naturals, patrimonials i paisatgístics que el PSC i altres grups municipals no saben valorar. Potser per desconeixement, potser perquè només els interessa quedar bé amb un sector de propietaris, potser perquè volen afavorir un benefici econòmic que sovint no és compatible amb el benefici social.
Certament, en una part important del seu recorregut el Ripoll esdevé un riu urbà, un riu que travessa Sabadell i voreja Barberà, Montcada, Ripollet... Amb aquesta consideració d’urbà sembla que el rebaixem a una mena de claveguera a cel obert, a un fet residual. Però en realitat el Ripoll té un potencial natural que molts cops s’ha menystingut. És un espai de reserva d’aus, s’ha aconseguit una bona qualitat de l’aigua i té un potencial com a refugi climàtic infinitament superior als que apareixen a l’esquifit mapa de refugis climàtics difós per l’Ajuntament. Altres municipis, així com el mateix Consell comarcal, han sabut reconèixer aquests valors i, si més no, han promogut actuacions per recuperar els camins i l’espai natural, però en el cas de Sabadell, la MPG-132 plana com una gran amenaça i manté una visió antiga del riu urbà.
El repte és donar-li la volta, reivindicar Sabadell com a ciutat fluvial, aprofitar els beneficis socials del luxe que suposa que un riu travessi el nostre municipi i garantir la preservació d’aquest espai natural. El clima cada cop ho posa més difícil i cal afrontar decididament aquesta realitat malgrat el negacionisme que travessa la classe política, uns de manera oberta i desacomplexada, altres fent veure que estan molt preocupats i compromesos, però que continuen aplicant polítiques radicalment oposades a les que necessitem per adaptar la ciutat a la nova realitat.
Cal lluitar per protegir i renaturalitzar el Ripoll, per aprofitar el refugi climàtic natural de la nostra ciutat fluvial.