La revista digital Crític publica un reportatge de Mar Bermúdez amb dades de CatSalut dels pacients en llista d’espera. S’hi diu que “l’Hospital Parc Taulí és el que té més llistes d’especialitat amb dies d’espera per sobre del que marca la llei i les intervencions quirúrgiques programades són les que més superen els límits legals”. Ostres! Quan critico el Taulí no critico els metges i el personal, unes 5.000 persones, sinó els seus responsables i els polítics que els nomenen i els manen. De fet, les meves crítiques s’han d’entendre com una defensa tancada dels professionals que no tenen veu, per raons òbvies. Crec que a Sabadell i al seu radi d’influència patim un problema estructural greu. A l’inici, l’hospital es va construir amb moltes peces, però amb un lideratge molt clar, el del l’alcalde Antoni Farrés, que tenia la seva mà dreta com a primer tinent d’alcalde el metge Josep Maria Plans, que tenia al darrere, a la seva vegada, la majoria del Col·legi de Metges de Sabadell.
Amb els anys, el Departament de Salut és qui lidera l’hospital amb els seus nomenaments i l’interès dels sabadellencs passa a un segon pla. A veure, si el nostre hospital surt com el pitjor pel que fa a llistes d’espera, és perquè està infradotat econòmicament pel govern de la Generalitat. Ni sabem de quina quantitat estem parlant. A més, no tenim cap horitzó per arreglar-se. L’Hospital Ernest Lluch –mil vegades promès– sembla que no el construiran mai. Sabadell no dona la guerra necessària. Qui té totes les dades a la mà i sap el que passa es deu al departament i no als ciutadans sabadellencs. Crec que estaria bé plantejar-se la possibilitat de canviar el sistema de nomenament dels responsables. Alguns d’ells fa un temps no només no defensaven interessos de salut pública vallesana, sinó que es vinculaven a la sanitat privada. Les portes giratòries funcionaven. A Sabadell ho hem patit abastament. De tant en tant veiem que hi ha canvis a l’hospital, com recentment al servei d’Urgències, però mai hi ha la transparència suficient per entendre-ho. Més enllà de les anècdotes, crec que els professionals del Taulí es mereixen que hi hagi al capdavant algú de Sabadell que tingui un mandat clar: defensar davant de la Generalitat els interessos de la salut pública sabadellenca. Com a l’inici.
El problema no és el que diu la nova responsable Gemma Craywinckel “cal endreçar-nos”, sinó que s’augmenti l’aportació del govern de la Generalitat. Anna Aran, la seva antecessora, ho tenia desendreçat? Per què? Per acabar amb aquest desori calen més professionals i això, és clar, costa diners. Per cert, la Caserna fa 30 anys que l’esperem i ens en queden 20 més. Els ministres del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba i ara Fernando Grande Marlaska no ens la volen tornar, quan ho vàrem pagar els sabadellencs amb corrupció inclosa. Craywinckel, sabent-ho, potser que busqui alternatives. Els sabadellencs amb memòria estem farts d’anuncis periòdics que no arreglen res, i mentrestant van passant els dies, les setmanes, els anys. Potser és el que vol el Govern de la Generalitat.