La decisió de la militància de Junts per Catalunya de sortir del govern municipal de Sabadell no és un fet aïllat. Són els nous aires de la formació que lidera l’expresident Carles Puigdemont. Fa unes setmanes van decidir trencar amb el PSOE. A ningú se li escapa que aquesta estratègia pot desembocar en divorcis polítics en cadena allà on comparteixen responsabilitats amb els socialistes.
El cas de Sabadell pot provocar que els dos regidors dins del govern de Marta Farrés de cop es quedin sense la possibilitat d’acabar la feina que els va encomanar l’alcaldessa. L’ajustat resultat de la votació a l’assemblea de Junts posa de manifest que la militància té dubtes sobre si la sortida del govern pot tenir o no conseqüències per a la mateixa formació.
A diferència del que passa a la política estatal, en l’àmbit municipal, moltes vegades, les decisions que es prenen en clau espanyola s’allunyen massa de la realitat del dia a dia de la ciutat. Intentar reproduir esquemes nacionals a escala local no sempre ha estat el més assenyat. Només cal recordar el què passava fa anys a les eleccions municipals, autonòmiques i estatals. Quan l’alcalde era l’Antoni Farrés, les municipals les guanyava ell, a les autonòmiques majoritàriament es votava la candidatura de Jordi Pujol, i a les generals la dels socialistes.
És clar que amb el pas dels anys aquestes inèrcies han canviat, però serveixi per recordar que la política municipal no té gaire a veure amb el que els partits plantegen a les altes esferes. Allunyar-se de la ciutadania pot passar factura, com s’ha vist mantes vegades. En canvi, treballar per a la ciutat, encara que sigui formant part d’un govern del color de l’adversari polític, pot portar més beneficis que perjudicis. Això, sempre que es faci una bona feina que pugui ser reconeguda pels ciutadans i, per tant, poder-ne donar comptes a les eleccions municipals.
El que passa en l’àmbit estatal i el que ara hem vist a Sabadell no és altra cosa que el tam-tam electoral que cada cop va sonant amb més força malgrat les piruetes que està fent el president Pedro Sánchez. En aquests darrers dos anys, just després del divorci entre Junts i Esquerra Republicana que va obligar el president Aragonès a convocar eleccions, aquestes dues formacions s’han anat allunyant més que mai.
Aquella unitat que es preconitzava després de la desfeta de l’u d’octubre ha anat evolucionat fins a situar cadascú al seu lloc. Esquerra Republicana de Catalunya una mica eclipsada però intentant fer servir la via possibilista per fer valdre els seus diputats a Madrid i a Catalunya. I Junts cercant l’espai més enllà del concepte de centredreta per tal d’evitar que els d’Aliança Catalana li puguin menjar part del seu electorat. Davant d’aquestes dues realitats, sorgeix la qüestió de què convé més en aquests moments. Per part de Junts semblen tenir-ho clar, i per això opten per la via dels divorcis polítics tot i l’elevat cost que pugui comportar.
Si tornem a Sabadell, sembla evident que la cursa de les municipals ja ha començat. Amb decisions com l’adoptada per la militància local de Junts es pot llegir com un intent de cercar nous lideratges a l’hora d’acudir a les eleccions del mes de maig del 2027. Ara bé, ja cal que s’espavilin.