Ara que, per fi, han convocat eleccions generals a Espanya, més enllà de preguntar-nos què hauria de fer el proper govern per desfer totes les barbaritats que s’han arribat a aprovar i quines s’han de tirar endavant perquè durant vuit anys no s’ha fet res productiu, també hauríem de plantejar-nos què podem demanar des de Sabadell.
En primer lloc, la millora de Rodalies és una qüestió, ja no local, sinó nacional i que afecta a milers de persones no només de Sabadell sinó de la resta de Catalunya. Si volem ser un país productiu i eficient, necessitem infraestructures que compleixin aquests propòsits com més d’un cop s’ha manifestat en columnes del Diari en Pere Alavedra. La puntualitat és fonamental, la seguretat és primordial i el bon funcionament en sí és vital.
En segon lloc, el Govern d’Espanya que surti elegit després de les eleccions del 29 de novembre ha d’impulsar amb decisió la B-40. Si volem ciutats connectades ha de tirar endavant el projecte. A més que la seva construcció serviria per buidar en gran part el col·lapse actual de la Gran Via.
Per altra banda, em plantejo si els jutjats de Sabadell compleixen amb el seu objectiu i són capaços d’assimilar tota la càrrega de casos que rep. Evidentment que la el funcionament de l’administració de justícia ha de millorar, però també ha d’anar acompanyat d’un increment de persones treballadores al sector: més jutges, més lletrats de l’administració, més personal en general, però també més jutjats. Si volem fer créixer una societat propera, hem d’aconseguir tenir el màxim de serveis a l’abast de les persones. Si bé és cert que part de la gestió de l’administració de justícia depèn de la Generalitat, el gruix, el que realment importa, depèn del govern d’Espanya.
I què me’n dieu de l’edifici de la Policia Nacional? Si volem una policia que compleixi amb les seves funcions, per poques que pugui tenir a Catalunya, l’hem de dotar d’unes instal·lacions dignes. I no només això. La imatge que dona una institució és més rellevant del que ens pensem. Veure un edifici net, ben pintat, nou o rehabilitat, és molt diferent de veure un edifici brut, que cau a trossos i que recorda a èpoques on ni jo havia nascut. Això depèn exclusivament del Ministeri de l’Interior i des de fa anys han deixat a policies i guàrdies civils abandonats.
De veritat que a l’edifici de Correus de la Via Massagué no s’hi pot fer res? Per què tenim un edifici abandonat al centre de la ciutat titularitat de Correus, és a dir, empresa pública del Govern d’Espanya? No hi ha ningú amb dos dits de front que digui que això d’anar pagant un lloguer tenir oficines de Correus (carrer Indústria) no té cap mena de sentit tenint un edifici sencer? La idea era rehabilitat l’edifici per tornar-hi, però d’això ja en fa 17 anys. Tornem a parlar no només de funcionalitat, eficiència i pragmatisme, sinó d’imatge. Quina poca serietat mostra Correus a dia d’avui que permet tenir edificis buits i abandonats. Clar que també penso que fins fa res, la Leire Díez (la lampista del PSOE) era un alta càrrec de l’empresa...