Finalment, després de setmanes de negociacions, s’han presentat uns pressupostos de la Generalitat que tenen garanties de ser aprovats pel Parlament de Catalunya. Després d’una proposta a començaments d’any, que va ser retirada per manca de suport suficient, s’ha pogut aprovar un nou projecte pressupostari que, ara sí, compta amb l’aval d’una majoria parlamentària. L’acord del Govern amb ERC i els Comuns així ho indica.
El pressupost, com ja hem indicat en altres ocasions, és un instrument cabdal i imprescindible per governar. L’actual Govern de Salvador Illa ha governat des de la seva investidura, ara fa un any i nou mesos, amb uns pressupostos del 2023 prorrogats, i amb petites modificacions a través dels suplements de crèdit. Així es feia molt difícil portar a terme un programa de govern, negociat amb ERC i Comuns en el procés d’investidura, i que demandava una confirmació pressupostària per avançar. I això és el que es pretén amb el projecte pressupostari negociat i aprovat pel Govern, que busca estabilitat institucional, reforç de l’autogovern i més progrés social.
Un govern nou, que camina cap als dos anys de vida institucional, tenia la urgent necessitat de comptar amb un suport econòmic i financer sòlid, que només uns nous pressupostos li poden donar. Per tal d’abordar els reptes creixents i l’increment de demandes econòmiques i socials, l’instrument pressupostari es feia imprescindible.
Salut, educació, infraestructures, habitatge, seguretat, entre altres diverses qüestions, omplen la perspectiva d’avançar cap a una Catalunya més justa i cohesionada socialment. Aquella preocupació mostrada fa alguns mesos per sindicats, patronal o la taula del tercer sector, sobre la manca de pressupostos es veu ara superada amb el projecte aprovat. I això malgrat l’increment de noves o renovades demandes de sectors, com els metges o els ensenyants, que hauran de ser canalitzades a partir de la negociació dins el nou marc pressupostari. No tot hi cap dins un exercici pressupostari, ni totes les demandes podran ser satisfetes d’un dia per l’altre, però el projecte acordat dona l’estabilitat i posa prou bases per poder satisfer-les a curt, mitjà o llarg termini.
El pressupost és, a la vegada, una concreció dels pactes d’investidura i, en aquest sentit, no sols dona estabilitat institucional sinó que és un bon instrument per reforçar l’autogovern de Catalunya. El nou model de finançament, el reforç de l’Agència Tributària de Catalunya o instruments com el Consorci d’Inversions caminen en aquesta direcció, juntament amb la promoció del català i del conjunt de la nostra cultura. Es fa difícil pensar que totes aquestes qüestions no comptin al Parlament, i al Congrés dels Diputats quan calgui, amb el suport de les diverses forces polítiques catalanes.
De moment, i sobre el projecte pressupostari presentat, ja s’han pronunciat en contra la dreta espanyola del PP i Vox, i també la dreta catalana de Junts i Aliança, en estreta competència en mostrar més fermesa opositora. Veurem en els propers dies i setmanes l’argumentari que desplegaran. Veurem si van més enllà de l’oposició per obligació. Si mostren els elements de fons, d’oposició a l’avenç econòmic, social i d’autogovern de Catalunya que planteja el projecte pressupostari. Els uns perquè són sempre reticents –o completament contraris– al desplegament autonòmic, els altres perquè continuen atiant el miratge d’una ràpida i imminent sobirania estatal. Veurem si són capaços de presentar alternatives reals i viables que es confrontin amb les propostes contingudes en el pressupost presentat pel Govern.
El projecte de pressupost ha de fer possible l’avenç de Catalunya en els diversos àmbits que aborda, i per això demandaria un ampli suport més enllà dels acords signats amb ERC i Comuns. Sense pressupostos es fa impossible solucionar conflictes, demandes més o menys justes, o projectes que tots els partits diuen voler dur a terme.