Es diu, no ho he pogut comprovar, que Josep Pla li va preguntar a un escriptor: “Vostè contra qui escriu?” Són tants els motius que tinc que no sé per on començar. Reclamo des de fa molts temps poder escriure uns vuit o deu articles la setmana. No em deixen.
Primer. Reivindico una esquerra ràpida. L’esquerra, les esquerres són més lentes que l’anar a peu. El 24 d’octubre del 2019 el govern treu Franco de Cuelgamuros (Valle de los Caídos). Ara vindrà el PP i Vox i no hauran fet res més. José Antonio continua allà, els monjos feixistes també. I els republicans enterrats contra la seva voluntat i la de les famílies.
L’any 2011 el nou govern de CiU va aprovar de seguida la Llei Òmnibus, eren 80 lleis aprovades de cop. És molt demanar que l’esquerra tingui una mica de pressa quan governa? He rellegit El Capital, de Karl Marx, i no hi he trobat cap referència al fet que l’esquerra hagi de ser lenta. Yolanda Díaz va anunciar que no seria més cap de cartell electoral el dia 25 de febrer del 2025. Ara amb les eleccions anticipades l’espai de Sumar/Frente Amplio no té candidat. Han passat 20 mesos, o sigui, 600 dies. Una mica inútils són, oi?
Segon. Ara s’ha muntat un gran enrenou amb els resultats de l’informe PISA i els intents del govern de treure’n el 23% de la mostra per tal de millorar els resultats. A tots aquells que reclamen un pacte d’Estat a Catalunya, fer-los memòria que va existir un pacte per l’educació d’ampli espectre que proposava, entre altres coses, arribar al 6% del PIB en educació a Catalunya. Es va pactar l’any... 2009! Ara Salvador Illa torna a proposar arribar al 6% quan en realitat hi estem més lluny que el 2009.
Tercer. Hi ha un rerefons del que està passant a Espanya. Surt una enquesta que explica que preguntats els ciutadans si el règim franquista era dolent o molt dolent, els bascos (78%) i els catalans (75%) són els més antifranquistes, seguits dels gallecs (68%). I per sota els que menys blasmen el franquisme estan a la cua Aragó (45%), Cantàbria (48%) i Madrid (49%). És clar.
Quart. Crec que Junts ha perdut el pols del sentiment de la seva gent, dels seus votants. Creuen que representen els ciutadans que tenen un pis o dos. Jo en tinc un, en el qual visc. I soc totalment contrari als grans tenidors, als fons voltor, als bancs i a l’especulació del sòl i vull lleis que protegeixin els hipotecats i els llogaters. No sé què tinc a veure jo amb Florentino Pérez, la veritat. Crec que han comès el mateix error que va cometre Pujol quan va continuar pactant amb el PP a partir de la segona legislatura d’Aznar el 2000. Per cert, tinc curiositat per saber si Junts de Sabadell i el seu candidat a les municipals li sembla bé que Junts hagi votat contra els dos decrets sobre habitatge. No és bona idea de fer caure Sánchez. Si guanya PP i Vox, canviaran el Tribunal Constitucional i ja veurem si no s’inventen més coses contra els líders republicans, com van fer amb Otegi.
Cinquè i últim. Una bona notícia. Gent que es considera d’extrema esquerra a Espanya. Del 12% l’any 2019 hem passat al 22% l’any 2026. Aquest canvi és especialment remarcable pel que fa a les dones joves. El 22% és més gent que l’esquerra i el centre junts. Deia Gabriel Alomar que l’esquerra: “És necessari enrogir-la més (...) cal ser molt més revolucionaris, molt més subversius”. A les barricades?