Aquest estiu he tingut molt pocs dies de vacances perquè vaig canviar de feina el mes de juny. Mireu de no canviar de feina el mes de juny, millor el setembre. Tot i això, amb la meva parella vàrem decidir que intentaríem que les tardes d’agost fossin el més semblant possible a vacances i per aquest motiu, quan tornava de la feina, fèiem llargues passejades amunt i avall, cinemes i orxates al Passeig –que inclouen la ja sabadellenca aferrissada lluita per un lloc als bancs al voltant de les fonts.
O sigui, que hem badat moltes estones i hem tingut l’oportunitat de mirar i observar la gent que passava atrafegada, la que ho feia tranquil·lament, o que seia a les terrasses; i hem xerrat i xerrat amb amics i coneguts.
Si a això afegim que la meva lectura d’estiu ha estat en Yuval Noah Harari, us podeu imaginar que ja tinc material per a uns quants articles. Per cert, si encara no heu llegit res d’aquest autor, feu el favor de córrer a la biblioteca o, encara millor, a la llibreria. Lectura imprescindible.
Aviat farà un any de la tràgica dana del País Valencià. Recentment, s’ha publicat que del total d’informacions falses que varen circular per les xarxes i pels principals mitjans d’intoxicació (els habituals, no us descobriré res de nou), el 75% varen ser generades deliberadament per enganyar i confondre, bàsicament des de comptes i mitjans de la ultradreta.
Recordareu aquell aparcament que suposadament era un cementiri aquàtic o les acusacions a l’Agència Espanyola de Meteorologia. Al final en aquell aparcament no hi varen trobar cap mort, i l’AEM havia fet bé la seva feina, però això no era important per als altaveus de l’extrema dreta, per a ells només valia generar un estat d’opinió.
Harari parla del pensament grupal. Una part molt important de les nostres conviccions no són racionals, sinó que es deuen al sentiment de pertinença i de lleialtat al grup. Si ens identifiquem amb el grup de gent indignada per la gestió que Pedro Sánchez està fent de la tragèdia, aquesta xarxa de mentides incrementarà la nostra indignació encara que després es demostri que tot era fals, que de fet els errors greus els va cometre l’inepte que comanda el govern de la Generalitat Valenciana, prèviament eliminant serveis essencials per a les emergències, durant la tragèdia trigant a aparèixer, i posteriorment no assumint cap responsabilitat.
Encara que aportem dades veritables que demostrin que allò que afirmen els mitjans d’intoxicació és mentida, el pensament grupal romandrà per sobre i potser la persona acceptarà que d’acord, que aquesta informació puntualment era falsa, però mantindrà que Perro Sanche...
Això ha funcionat així sempre, sobretot quan les dretes extremes (PP, VOX, Trump, Bolsonaro...) han tocat poder. I les esquerres mai no han sabut com combatre-ho.
Hem de crear nosaltres també mentides que contrarestin les de la dreta? Sens dubte, no. D’una banda, no ens hem de rendir mai i hem de denunciar contínuament la manca d’ètica d’aquesta manera de fer. Si ens menteixen en coses tan evidents, en què més ens mentiran? En això no tots són iguals. Penso en Montoro i la gravíssima corrupció que s’ha destapat recentment, en els hilillos de Rajoy, en les dues línies d’investigació d’Aznar...
I, d’una altra banda, és urgent crear una xarxa de veritats tan potent com la xarxa de mentides, per generar un estat d’opinió propi que, a diferència de l’altre, no es basi en la intoxicació i la mentida, i que aconsegueixi posar al centre –remetent-me ara a Lako– els marcs mentals guanyadors que bandegin els de la ultradreta, i que hagin de ser ells els qui es justifiquin.
Això requereix diners i ments pensants. Però cada dia que passa la xarxa de mentides es fa més gran i és més difícil de combatre.