Les cartes sempre han format part de la vida de Glòria Gasch d’una manera especial. Els seus pares van enviar-se’n milers, una cada dia, durant els 10 anys en què van festejar. De petita, la correspondència va mantenir-la lligada a les amistat de l’estiu. I ha quedat fascinada per lectures com Charing Cross Road, de Helene Hanff; Carta d’una desconeguda, de Stefan Sweig; o La ciutat i la casa, de Natalia Ginzburg.
El debut literari de l’editora –una de les més importants del país– semblava predestinat al gènere epistolar. I així ha estat, amb Ara, i cada demà (Empúries), que dilluns va presentar a la Llar del Llibre acompanyada de l’escriptora sabadellenca Montse Barderi.
És la història d’una dona que hereta centenars de cartes que el Salva havia enviat a la Maria. Durant tota la nit no pot deixar de llegir-les, absorta. I com un mirall, la fan reflexionar sobre la seva vida. És aleshores quan recorda com va conèixer a Cadaqués el vell grec Kostas Khánikos, que “no només l’ensenya a navegar sinó a afrontar la vida”, comenta Gasch, una editora que en aquesta ocasió ha estat editada.
Avui, però, compartim taula amb ella per parlar de gastronomia.
La teva millor recepta per a impressionar?
Pularda cuita a baixa temperatura.
El teu plat preferit?
On hi hagi unes anxoves...
El teu restaurant preferit de Sabadell?
El Brutal.
I quin restaurant tens pendent?
El Can Feu.
Una persona del món amb qui t’agradaria anar a sopar?
Montse Barderi.
El millor moment per prendre una cervesa?
Després de fer esport és quan entra millor.
Per quin motiu t’agradaria brindar?
Per la salut, sempre.
I amb quina beguda?
Un bon cava Brut Nature, fred i de la terra.
Pinya a la pizza?
No!
Sopar mirant la tele, sí o no?
Tampoc.
Tolerància i predilecció pel picant?
M’agrada molt, però no el tolero gaire.
Quin domini tens dels bastonets asiàtics?
Sempre amb bastonets en un restaurant asiàtic. No utilitzar-los seria com beure vi amb got de plàstic.
Quina és l’última vegada que vas menjar kebab?
Ni ho recordo.
Ens tallem a l’hora de demanar els plats més cars?
Si el restaurant i el xef ho valen, no.
El sexe és l’única situació en què està permès jugar amb el menjar?
Amb el menjar no es juga!
