QUICO PI DE LA SERRA, CANTAUTOR HISTÒRIC : «La música es sagrada»

Un centenar de persones van omplir diumenge el pati de l’Aliança Francesa per escoltar el mític de la cançó catalana Francesc Pi de la Serra Valero, 72. [caption id="attachment_4720" align="alignnone" width="300"] foto: JM MORALES[/caption] Anava a dir-li que està en plena forma i que per vostè no passa el temps. Però acaba de fer tota una cançó enfotent-se dels que li diuen això. Tu pregunta el que vulguis home. No tot el que dic a l’escenari és sempre veritat. També hi ha teatre i inventiva. Doncs està vostè molt bé. Molt amable. Però tinc una filla de quatre anys i quan me la miro noto molt l’edat. Les drogues no l’han fet cap mal? Les drogues son boníssimes, home. Ajuden a evolucionar el cervell. Segons Terence McKenna, l’homínid que s’aixeca comença a caminar amb dos peus gràcies als bolets que ingereix. A alguns els destrueix. Per que no saben consumir. Com un medicament, el vi o una crema contra el sol, s’han de prendre amb mesura. Si ho fas així t’ajuden a coneixe’t més a tu mateix. Experimenta ara mateix amb alguna droga? Ayahuasca. En prenc amb certa freqüència. Té uns principis actius que activen els intercomunicadors neuronals i t’ajuden a millorar. Qué be s’ho ha passat avui aquí el públic. Tu creus? Jo no me n’adono. Em fixo més en que tot surti bé. I tenir el públic tan a prop tampoc em resulta gaire còmode. Però vaja de concerts com el d’avui tant de bo en fes un cada dia. Només viu d’això? Sí, des de fa 50 anys. En aquest país l’ofici de músic encara s’ha de reivindicar. Aquí es consumeix poca cultura, però si això meu no és una feina... què sóc jo? Un músic excepcional que amb el gènere que més es transporta és amb el blues. Ho endevino? Ho dius pel My Chauffeur del Memphis Minnie? Sí. Sí la veritat és que quan toquem aquesta peça no som aquí, entrem en trànsit i som a un altre món. La pròpia cadència i la repititivitat de les frases et porten a un situació  quasi mística.