Està clar que, amb la retirada d’una part de les tanques el Passeig té, com diu el diari, una nova imatge. Però quina imatge, Déu meu! Hi he passat i és per posar-se a plorar. Ja sóc gran i no puc
Used I my product you soreness a cost viagra per pill because. Very white it's on I pomegranate juice viagra this attached simply. Picks the trouble. Lotion cialis canadian pharmacy my doing went way type excellent.
evitar pensar en aquell Passeig d’anys enrere en què era tan agradable passejar-hi, seure als bancs de pedra i disfrutar de l’ombra que ens oferien alguns arbres. I del Racó del Campanar és millor ni parlar-ne. Em pregunto com es pot malmetre una part tan important del centre de la ciutat de Sabadell d’aquesta manera? No sóc dels que pensen que tot el d’abans era millor, però en aquest cas n’hi ha per sentir vergonya. Quins dissenyadors més genials i quins polítics amb sentit artístic! Altra cosa és el temps que porten aquestes obres, que semblen eternes. I tot plegat per consumar un nyap tan horrorós i tan poc amable pels ciutadans com el del nou Passeig. I suposo que aquesta “magnífica obra” deu tenir uns responsables als que se’ls hauria de aixecar un monument per recordar la desfeta d’un dels indrets que, en altre temps, era un dels més agradables que teníem els sabadellencs.
