Espases, zombis i daus prenen el Casal Pere IV

Formes part d’un grup d’aventurers: sou al llindar d’un bosc ben profund, i només porteu per defensar-vos uns garrots de fusta. Teniu gana i set, i l’aire està humit. Tot plegat sembla massa tranquil, massa inerta. Sou a punt de marxar quan, de sobte, sentiu un crit d’auxili d’entre mig dels arbres. Què decideixes fer? O un altre escenari: en aquest cas, acompanyes a un equip paramilitar per les runes de Kansas. Tot són runes i apocalipsi; la ciutat ha caigut pels efectes de la plaga. Busqueu un metge que -segons diuen- s’ha vist per últim cop a aquesta part de la ciutat. Sembla que no hi ha perill quan, en creuar una cantonada, els veieu. Dos infectats, pútrids i caníbals, us han detectat. Corren cap a vosaltres: què decideixes fer? Aquests són només dos de les infinites situacions que es van viure al llarg de tot el cap de setmana al Casal Pere IV. Allà, el club de rolEl Refugio del Sátiro celebrava la Festa Major organitzant durant tot el dia partides obertes on tothom podia apropar-se i posar-se en la pell d’un mag blanc o un guerrer intrèpid. Es tractava d’aventures condensades en una sola sessió de jocs com Dungeons and dragons, Pathfinder o Z-Corps. Darrere aquests títols, els assistents a les sessions es van trobar amb mons de fantasia oriental, d’espasa i bruixeria o de ciència ficció. Allà, armats en la vida real amb llapis, daus i fulls de paper, aprenien a interpretar el seu personatge -el rol té molt a veure amb fer teatre i la improvisació, amb posar-te en la pell d’un altre-, seguint les indicacions del master, el narrador del joc. “Diumenge a la tarda ha estat el moment amb més assistència”, explica el Javier, un dels organitzadors. Sota la batuta del Refugio del Sátiro, s’han celebrat fins a una vintena de partides entre dissabte i diumenge. “Hi ha de tot -comenta-, des dels jugadors habituals que venen sempre fins a curiosos que s’han apropat perquè ho han vist a l’organigrama de la festa”.

Barra lliure de jocs de taula

En una sala contigua del casal es trobava l’altre 50% de la proposta d’El Refugio del Sátiro, una barra lliure de jocs de taula- el terme adequat, de fet, és ludoteca- on els visitants arribaven, agafaven el joc que els vingués de gust d’una pila i jugaven al moment. Entre la oferta de títols es comptaven noms com Chupacabras, Masquerade o el popular Catán.