Dimiteix la junta directiva de la Fundació Bosch i Cardellach en ple per la pressió dels numeraris

La junta directiva de la Fundació Bosch i Cardellach va presentar dijous passat la seva dimissió en bloc davant el Patronat, i aquest li la va acceptar. El motiu és la pressió que han fet un nombre important de numeraris –més de la meitat– que no estan d’acord amb els motius econòmics de la junta per justificar el trasllat de seu, cosa que ha provocat la crisi institucional més gran de l'entitat en els 75 anys d'història.

Origen del conflicte

Els numeraris van escriure fa uns mesos una carta per demanar una reunió amb el director perquè no entenien els motius de la junta per deixar la seu actual del carrer Indústria per tornar al carrer d'en Font, seu de la Fundació 1859 Caixa Sabadell. El local del carrer Indústria també pertany a aquesta fundació, i la Bosch i Cardellach hi ha estat sense pagar lloguer, només es feia càrrec de les despeses. Tot i això, la reducció d'ingressos dels patrons, i la crisi econòmica en general, havia fet que el cost de les despeses de manteniment –40.000 euros, diuen– fos també inassumible, segons ha afirmat sempre la junta sortint. Un gran nombre de numeraris no hi estan d'acord, de fet diuen que aquesta xifra no és correcta, i creuen que hi havia alternatives al canvi de seu. Per això van forçar una reunió que va ser tensa, que ha acabat desembocant en la dimissió de la junta en ple. “Nosaltres creiem que el millor per la viabilitat és deixar el carrer Indústria, i ells creuen que no. Hi havia diferències en la manera de veure la viabilitat futura de l’entitat”, ha explicat Ramon Ten, director dimitit de la Fundació Bosch i Cardellach al D.S.

El poder dels numeraris

Els numeraris són socis de la Fundació Bosch i Cardellach que per la seva trajectòria tenen una consideració especial, i són els que nomenen –i poden destituir– la meitat dels membres d'una junta directiva. L'altre meitat la nomena el plenari de la fundació. Davant la seva pressió per canviar una decisió que la junta actual creia inevitable –tot i que no era volguda tampoc– per al supervivència de l'entitat, aquesta ha preferit dimitir, i així li ho han comunicat al Patronat. La directiva ha enviat un breu comunicat a la premsa on anuncia la decisió: Donada la complexa situació plantejada en les darreres setmanes en el si de la Fundació, el Director i la Junta directiva van presentar la dimissió irrevocable al Patronat de la FBiC en la reunió celebrada el proppassat dijous 13 de desembre. Per unanimitat, el Patronat va acceptar aquesta dimissió i, des d'aquell moment , és el Patronat qui exerceix la gestió de la Fundació. Per tant, de moment la direcció de la Fundació Bosch i Cardellach queda en mans temporalment del Patronat.

I ara què?

La decisió de la dimissió s'ha conegut avui dilluns, tot i que es va fer oficial dijous passat en una reunió de la junta amb al Patronat . Però segons expliquen fonts dels numeraris, que encara no volen fer declaracions públiques, la junta només pot presentar la dimissió davant de l’òrgan que els va nomenar, és a dir, el consell de numeraris –que nomena 5 membres de la junta– i el plenari de la fundació –que en nomena els altres cinc–. Malgrat això, els numeraris volen mirar de girar full i mirar endavant, expliquen. La situació ara és estranya ja que mai hi havia hagut un buit de poder com aquest, ja que els càrrecs de la junta són per quatre anys, però els nomenaments d’uns i altres s’encavalquen cada dos anys per garantir-ne la continuïtat. Els consell de numeraris i el plenari que hauran d’escollir els nous membres de la junta els hauria de convocar el director, que en la seva absència per dimissió, ho haurà de fer el president, que és l’alcalde de Sabadell, ara mateix Maties Serracant. Aquesta tarda (18.30 h) els numeraris estan reunits a la seu del Gremi de Fabricants per parlar del futur de l’entitat i del nou director, que segons ha pogut saber el D.S., podria ser l’historiador Josep Marial Benaul.