Oriol Rifer (Crida): "Som l'única alternativa davant un PSC hegemònic i una extrema dreta que creix"

Oriol Rifer (1986) ha estat elegit com a candidat a l'alcaldia de la Crida per Sabadell a les eleccions municipals de 2027. És portaveu del partit des de l'abril de 2025, però sobretot se'l coneix pel seu vincle amb l'associacionisme a la Creu Alta. La formació aposta per un mestre combatiu, amb tarannà i mà esquerra, com a cap de llista. Reivindica la Crida com "l'única opció cohesionada" de l'esquerra i l'independentisme a la ciutat, enmig de les crisis internes d'altres partits.

Per qui no el conegui: qui és Oriol Rifer i per què lidera la Crida?

Soc de la Creu Alta, tallaret superconvençut i he militat sempre en espais molt del barri: l’educació en el lleure, el moviment veïnal, la coordinadora de joves i la cooperativa El Tallaret, on he treballat especialment en projectes culturals i de dinamització comunitària. Professionalment, soc mestre d’Educació Física i psicopedagog, amb experiència en educació especial acompanyant els alumnes per tal que puguin assolir l'èxit educatiu. Seré el cap de llista a les pròximes municipals, perquè així m'ho han encomanat els afiliats en assemblea, i ho agafo amb moltes ganes i il·lusió, és clar!

Quin serà l’objectiu polític de la Crida de cara a les eleccions del 2027?

El context general ens obliga a mirar més enllà del món local. Tenim tres blocs clars: una extrema dreta que creix, un PSC i un PSOE hegemònics que no transformen res, mantenen l’statu quo i augmenten els privilegis dels rics, i una esquerra que necessita cohesió per plantejar alternatives reals. La Crida és l'esquerra independentista forta que necessita Sabadell. Venim carregats d'esperança i de propostes per a un futur millor, i estem més cohesionats que mai, a diferència d'altres formacions que pateixen el desgast pels conflictes interns. El 2027, els sabadellencs hauran de triar entre aquests tres models de ciutat i de país. 

Hi ha un globus sonda en l'independentisme sabadellenc. L'exportaveu d'ERC, Gabriel Fernàndez, ha proposat una candidatura unitària sobiranista. Com ho valoren?

La Crida ja és un partit aglutinador del moviment independentista d'esquerres, i hem traslladat a Gent de Sabadell que tothom s'hi pot sumar i és benvingut. Ara bé, nosaltres sempre hem defensat que l’emancipació nacional va lligada a l’emancipació social. Coincidim en alguns aspectes amb altres actors del món independentista, com la llengua i la cultura, però xoquem en el model econòmic, serveis públics o mobilitat... Per exemple: què pensa Gabriel Fernàndez del Quart Cinturó? 

Aprofito que és mestre i li pregunto el mateix que a tots els candidats a l'alcaldia: quina nota posa al Govern de Sabadell?

[Riu] Ja no posem xifres... Seria un no assolit clarament. Ara, de debò, seria un 2 o un 3 sobre 10, perquè no he vingut a cremar-ho tot. Crec que hi ha elements de gestió del Govern del PSC que estan bé, però ha fracassat a l'hora de donar resposta a les necessitats bàsiques de la gent. Hi ha una falta evident d'habitatge, de places a l'escola pública, d'accessibilitat als carrers. Si fa una aportació econòmica tan gran per la campanya 'Els diners als carrers', que facin accions valentes i transformadores. Arreglar un carrer i deixar-lo tal com estava no genera cap canvi ni cap millora per la ciutadania.

Pot parlar amb casos concrets?

Un bon exemple el tenim a la carretera de Prats, on han millorat la vorera, mentre als carrers del costat continuen amb voreres que no fan ni 50 centímetres on no passa ni una cadira de rodes. O a Can Puiggener, on arreglen la plaça de Granada, mentre la resta del barri està fet un nyap. No hi ha papereres, ni il·luminació, ni bancs per seure.

Han anunciat quatre eixos generals per a la pròxima campanya electoral: persones, economia, nació i urbanisme. Poden concretar una mica més que això?

Tenim desenes de propostes en transport públic, cultura, municipalització de serveis, habitatge... Necessitem un gir absolut en matèria d'habitatge. Hem presentat al·legacions al pla local presentat pel Govern, perquè és un brindis al sol: plantegen propostes sense pressupost ni personal per poder-ho executar. Nosaltres apostem per ampliar el parc públic d'habitatge de lloguer i rebutgem el model de compravenda del PSC. No podem invertir diners públics en pisos que acabaran subjectes al mercat privat i a l'especulació immobiliària.

Seran pisos amb la condició perpètua d'HPO.

Sí, però sempre anirà lligat als preus del mercat. Ho diu el mateix pla local d'habitatge.

Com pretenen fer créixer aquest parc local d'habitatge?

Ha de passar a ser una inversió municipal prioritària, per sobre de qualsevol altra política. També s'ha d'incrementar l'aposta pel tempteig i retracte, comprar més immobles buits i rehabilitar-los. No cal construir de manera incontrolada i sense planificació, com hem vist a Can Gambús i a Can Llong, on hi ha escoles en barracons, un CAP infradotat i falta l'estació de tren. 

Critiquen el pla d'habitatge del PSC per la falta de concreció. Mentrestant, el Govern considera que el full de ruta que van deixar vostès l'any 2019 era irrealitzable.

Portem sense un pla local d'habitatge des de 2014, perquè el PSC mai va aprovar el nostre full de ruta de manera definitiva. Diguem les coses com són: el govern de transformació (2015-19) va treure l'empresa de la misèria més absoluta perquè tenia deutes per tot arreu. Si no fos per nosaltres, Vimusa no existiria. De fet, qui fixa objectius irrealitzables és el Govern, que no té cap manera de credibilitat. Pretenen construir 350 pisos en els pròxims quatre anys, fins al 2030, quan no n'han construït cap per iniciativa pròpia en set anys?

Han denunciat el tancament de línies i la manca de recursos a l’escola pública. Vostè és mestre. Entenc que és collita seva?

És un treball compartit, especialment amb la regidora Aurora Murillo, que també és mestra. Hem impulsat mocions per garantir vetlladors i vetlladores en espais educatius de lleure i de menjador. No podem continuar amb la discriminació brutal pels nens i nenes amb necessitats educatives especials. L'escola pública és un pilar de la societat, i si no garantim la inclusió real, l’educació deixa de ser universal.

Una de les seves batalles és la falta de places a les escoles bressol municipals. Cada any, centenars de famílies es queden fora. Què proposen?

Com a mínim s'han de construir dues escoles bressol municipals noves: una a la Concòrdia i una a Covadonga. La decisió del Govern d'incrementar les places dels centres actuals és un pegat, perquè empitjora els projectes educatius dels centres existents. No volem escoles superpoblades. Creiem que s'han de construir els nous equipaments i si en algun moment baixa la natalitat, doncs reduïm les ràtios.

Parlem del seu model econòmic. Li preguntaré molt clarament: la Crida defensa la indústria? I quina indústria?

Sabadell ha de tenir una indústria sostenible, però no podem caure en monocultius ni en hubs tecnològics d'intel·ligència artificial o nanosatèl·lits que deixin la ciutat en mans d’un sol sector, com està passant a Barcelona. Cal diversificar i impulsar models vinculats a l’economia social i solidària, amb ocupació estable i vinculada al teixit social del territori. Per aconseguir-ho, els polígons de què disposem s'hauran de millorar i connectar millor amb transport públic. Els espais industrials existents són més que suficients i hi ha llocs amb potencial, com Sant Pau de Riu-sec. No necessitem créixer en aquest sentit: a diferència de Marta Farrés, tenim clar que el Ripoll no és un polígon industrial.

I què ha de ser el Ripoll? Un parc urbà, un espai natural o de lleure? Fa anys que es fan plans i plantejaments que no arriben a bon port.

El Ripoll és, per a nosaltres, un espai natural i cal preservar-lo com a tal. No és el parc Catalunya ni un àmbit urbanitzable: fa funcions clares de corredor verd i d’element de biodiversitat que requereixen protecció com a espai no urbanitzable. Això és compatible amb un ús social respectuós: hi pot haver camins senyalitzats, espais de trobada, àrees per fer esport i fins i tot elements d’educació ambiental (una oficina o espais pedagògics per conèixer les espècies del riu). El que no cal és pavimentar ni asfaltar. Sobre l’accessibilitat, estem oberts a estudiar un ascensor en un punt estratègic si és necessari per a persones amb mobilitat reduïda, però s’ha d’analitzar molt bé on i com. La idea de fons és mantenir el Ripoll com a reserva natural i, alhora, facilitar que la ciutadania hi accedeixi per oci, esport i vincle amb la natura, en un entorn urbà com Sabadell. 

Han demanat municipalitzar el servei de neteja i residus l'any 2027 en nombroses ocasions. Ara que s'apropa la data, mantenen l'aposta?

No només mantenim l’aposta per la municipalització: la doblem. El marc normatiu europeu, estatal i de la Generalitat —i les regulacions municipals que en deriven— exigeix un sistema flexible de neteja i recollida, adaptable a cada moment i barri, en plena transició i emergència climàtica. Un contracte estanc amb un concessionari, difícil de modificar i prorrogable, ens limita. Significaria fer-nos un tret als peu: ens impediria fer proves pilot –com el porta a porta comercial o el porta a porta en alguns sectors–, desplegar contenidors intel·ligents, repensar deixalleries mòbils o actuar amb rapidesa sobre l’orgànica, que és el principal element de contaminació. Ara més que mai, necessitem municipalitzar el servei de recollida de residus i de neteja per tenir poder de decisió sobre les necessitats de la ciutat.

L'Ajuntament acaba d'invertir 14 milions d'euros en la compra de camions i maquinària. Què en pensen?

És una compra considerable. No estem d'acord que vagi en benefici d'un privat, d'Smatsa. La maquinària és municipal i, per tant, nostra. Si la ciutat ha posat 13 milions d’euros, aprofitem-ho per fer que la gestió també sigui pública, decidida i planificada per l’Ajuntament. No pot ser que paguem i que un altre decideixi com s’utilitzen aquests actius. És una oportunitat de dir ben alt i encara amb més motius: 'Sí a la municipalització'.

Demanen gestionar i millorar el patrimoni de la ciutat, però per experiències passades hem vist que és car. Li demano que es mulli i em digui el 'top 3' de les actuacions per on començarien.

En primer lloc, volem convertir la casa Grau en la casa de la Llengua i la Cultura, un equipament imprescindible. Després, actuaríem sobre les masies de Can Llong o de Ca n'Oriac, que podrien respondre a les necessitats del barri. No em faci triar una! Per exemple, a Can Llong ens trobem amb una necessitat de dinamització dels joves i d'animació sociocultural del barri que no arriba. En tercer lloc, em centraria a mantenir els espais actualment en ús, com la Maternitat i l'escola Sant Gregori. I no m'oblidaria de la Torre d'en Feu, declarat com a bé d'interès nacional, que necessita un projecte urgent davant del perill que s'ensorri.

El seu projecte per a la Casa Grau seria compatible amb el Sabadell Centre de Cultura presentat pel Govern i per la Fundació Banc Sabadell?

No, en absolut. Són projectes antagònics. Volem un espai que serveixi com a dinamització cultural en tota la ciutat. No podem permetre que el patrimoni de la ciutat acabi en mans privades i que s'utilitzi per a l'ús particular del patrimoni del Banc Sabadell. En definitiva, tots sabem que aquell projecte responia al context de l'opa i que necessitaven fer-se un rentat de cara. No sabem res del projecte ni de què es vol fer allà, més enllà dels grans titulars.

Abans ha criticat enèrgicament la campanya 'Els diners als carrers'. Quina és la seva alternativa?

Volem que les intervencions als carrers millorin la vida quotidiana: que sigui amable caminar de dia i de nit, amb eixos verds que connectin parcs, places i equipaments. No pensem la ciutat com un lloc de pas entre casa i feina, sinó com espai de trobada i comunitat, on passin coses. Perquè això sigui real, no pot ser que el cotxe monopolitzi tots els carrers: calen zones per a vianants i pacificats, amb arbrat i verd que ajudin a mitigar la calor i converteixin l’espai urbà en refugi climàtic. També defensem connectors verds —per exemple, entre Parc Catalunya i Parc del Nord— i una lògica de projecte de ciutat que vagi més enllà d’arreglar voreres, buscant impacte real en la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

Van formar part del Govern de Transformació (2015-2019), un breu període d'impàs entre governs del PSC. Si recuperessin el poder, què repetirien i què no tornarien a fer?

Repetiríem l’aposta per l’habitatge, amb el rescat de Vimusa i la promoció d’habitatge públic. Si haguéssim tingut quatre anys més, hauríem pogut fer molta més feina. El problema és que ens vam trobar un desert, amb un desori a Vimusa, i vam tenir poc temps. També repetiríem l'aposta per una ciutat verda, tal com vam fer amb l'impuls del parc de les Aigües. I si em pregunta què canviaria, haver renunciat a municipalitzar alguns serveis com l'atenció domiciliària: va ser un error, tot i les complexitats del moment, i no ho repetiríem. També milloraríem la comunicació i pedagogia amb la ciutat: no ens vam saber explicar prou en alguns temes i cal fer-ho millor, perquè el projecte és engrescador i respon a les necessitats reals de la gent.