Forcadell (centre) amb l'exconsellera Dolors Bassa i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart / EFE[/caption]
Forcadell ha tret ferro als advertiments rebuts per part del Tribunal Constitucional en referència a les lleis aprovades per la majoria independentista. Sobre els avisos realitzats per l'alt tribunal ha assegurat que, segons la legislació vigent, "no és qüestió de la mesa del Parlament entrar en la constitucionalitat de les propostes", ha exposat l'expresidenta. Ara bé, ha afegit que "en cap moment hi havia la voluntat fer cas omís" als mandats de l'alt tribunal.
L'expresidenta del Parlament respon a les preguntes de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i de la defensa i ha rebutjat, com la resta d'encausats, respondre les preguntes realitzades per l'acusació popular –el partit ultradretà Vox–. Forcadell ha declarat just després del president d'Òmnium Cultural i també sabadellenc, Jordi Cuixart.
https://www.diaridesabadell.com/2019/02/26/jordi-cuixart-judici-proces-1-octubre/
La via "ràpida" per la desconnexió
Forcadell ha explicat com va viure el ple del Parlament del 6 i el 7 de setembre de 2017, en què es van aprovar les lleis de desconnexió. Segons l'expresidenta del Parlament, es va fer "respectant els drets" de tots els diputats i ha apuntat que només va permetre una alteració en l'ordre del dia per aprovar la llei del referèndum.
La fiscal ha preguntat a Forcadell com és que es va fer "tan ràpidament", una afirmació que Forcadell ha respòs, breument, amb un: "Ràpid no va ser, va durar tot el dia", ha recordat l'expresidenta. Segons Forcadell, va escoltar els advertiments de la il·legalitat que s'anava a cometre per part del lletrat major de la cambra i del secretari.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, entre Oriol Junqueras i Carme Forcadell, després de declarar la independència el 27 d'octubre de 2017 / ACN[/caption]
I això és una línia vermella per la sabadellenca, que va considerar que calia fer prevaldre els "drets fonamentals" –com el pluralisme polític i la llibertat d'expressió– i "la inviolabilitat parlamentària i el Reglament del Parlament" sobre els mateixos avisos del Tribunal Constitucional, institució que ha considerat que "també s'equivoca" i que està "polititzada".
A Forcadell se la investiga per un delicte de rebel·lió per haver sotmès a votació l'aprovació de la "legislació de suport" que va servir de "coartada" del procés independentista tot contravenint les resolucions del Tribunal Constitucional, que van suspendre i després anul·lar tant les lleis de desconnexió com la del mateixa convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre.
Per aquests indicis, que apunta tant la interlocutòria com el mateix magistrat, la Fiscalia sol·licita 17 anys de presó per Forcadell, mentre que l'Advocacia de l'Estat demana 10 anys d'empresonament.
El delicte de rebel·lió precisa de violència, una violència que Forcadell ha rebutjat amb total contundència: "Si hi hagués violència, renunciaria a les meves conviccions", ha assegurat la sabadellenca, en resposta a la seva advocada.
"El Tribunal Constitucional també s'equivoca"
L'expresidenta del Parlament ha considerat que l'alt tribunal, mitjançant els advertiments d'inconstitucionalitat de les lleis de desconnexió, pretenia que la mesa i la presidència del Parlament es convertissin en "censors", com si es tractés d'una "extensió" del mateix tribunal. [caption id="attachment_87779" align="alignnone" width="630"] El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, entre Oriol Junqueras i Carme Forcadell, després de declarar la independència el 27 d'octubre de 2017 / ACN[/caption]
I això és una línia vermella per la sabadellenca, que va considerar que calia fer prevaldre els "drets fonamentals" –com el pluralisme polític i la llibertat d'expressió– i "la inviolabilitat parlamentària i el Reglament del Parlament" sobre els mateixos avisos del Tribunal Constitucional, institució que ha considerat que "també s'equivoca" i que està "polititzada".
